nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

El senyor Morro i els calendaris

Fa uns dies, en comprar a un establiment del carrer de Sant Miquel, el dependent em va obsequiar amb un calendari de butxaca. En una setmana me n'han regalat una pila d'aquests calendaris, de manera que me'n guardaré un i tots els altres acabaran a la paperera. Els botiguers ho saben. Tanmateix, la finalitat principal del calendari és la d'establir un nexe de cordialitat entre venedor i comprador, i això sí que ho aconsegueix amb escreix. Jo agraesc vivament, als botiguers, la gentilesa que tenen en donar-me'n un, i abans de decidir què en faig procur pegar-hi una ullada. És, si tant voleu, una manera de respondre a l'atenció que han tingut amb mi en oferir-me'l, encara que la majoria són d'una vulgaritat espantosa. El calendari que han fet els comerciants del carrer de Sant Miquel és en castellà, cosa que m'ha sorprès perquè la majoria de botigues són propietat de mallorquins. Tanmateix, la meva sorpresa inicial ha donat pas a un empipament notable en comprovar que els calendaris s'han editat amb el suport econòmic de la conselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria, que presideix el senyor Morro, un dels nacionalistes més significats de l'actual govern. Imagín, que als militants, seguidors i votants del PSM que disposen d'un calendariet, aquest passotisme lingüístic els haurà provocat una reacció semblant a la meva, perquè ells saben que els guanys més ambiciosos, com és ara el de la normalització, s'han d'assolir dia a dia, passa a passa. No sembla ésser, aquest, el parer de tota la gent del PSM que ocupa càrrecs de responsabilitat a l'Administració. El senyor Sampol apunta alt, i altres apunten a baix de tot. El senyor Sampol és monumentalista amb les coses tangibles, i gaullista amb les que fan referència a coses de la cultura i de l'esperit. El senyor Morro, en canvi, amb l'edició d'aquest calendari de butxaca en castellà, no ha estat d'allò més fi. Ni el senyor Pons, l'altre conseller nacionalista, tampoc no s'ha lluït gaire en permetre que l'hostessa d'una exposició de la conselleria de Cultura s'expressàs únicament en castellà. Ja sé que tant el senyor Morro com el senyor Pons tenen obligacions infinitament més importants que la de parar esment a les accions intranscendents que promouen les seves conselleries respectives, però vulgues no vulgues són els responsables directes de la incoherència dels seus ajudants. Centrant-nos en els calendaris del senyor Morro, es pot adduir que n'estic fent un gra massa de la qüestió, i que una subvenció de cinquanta o cent mil duros l'aprova el primer funcionari de la conselleria que té un segell a mà. Tanmateix, per bé que tot sigui fruit de la trivialitat, aquesta trivialitat provoca descontents. I obre una encletxa de desconfiança, tan petita com vulgueu, entre els ciutadans que han pres el PSM com el punt de referència més sòlid en el procés de normalització lingüística i aquest partit. A quatre dies de la diada nacional de Mallorca "l'altra diada, la del setembre, no deixa d'ésser el que dona Maria Antònia fa brostar colomets blancs de la copa de lliri que són les seves mans", cal reflexionar sobre el que ha fet, fins ara, el govern Antich en defensa de la llengua catalana. Si m'ho permeteu us ho diré amb paraules ben planeres: poca cosa. Sobretot en relació al compromís que havia assumit en el transcurs de la campanya electoral.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris