muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Normalitat progre

En contra del que se sol dir, els progressistes no són gaire utòpics. Per ells, l'assoliment de determinats objectius és només una qüestió que s'imposi el sentit comú. Quan arriba l'èxit, no els ve gens ni mica de nou: era el que s'esperava. Aquest estiu, en una entrevista publicada a Diari de Balears, Miquel Àngel March enraonava com era possible que, després d'haver fet vessar autèntics rius de tinta, la protecció d'es Canons d'Artà hagués passat sense pena ni glòria: «És curiós, però certament passà quasi desapercebut. Per ventura, perquè s'havia donat per fet que s'havia de preservar, molta de gent, es demanava si ja no estava protegit». Una mica el mateix podríem dir de la convocatòria de les oposicions i del fet que s'hi hagi apujat el nivell de català. Que es convoquin oposicions lliures "sí, STEI lliures vol dir sense concurs-oposició i privilegis per a interins" i que es respecti l'Estatut en allò que fa referència al català hauria de ser normal. I aquí tenim una certa tendència a confondre el que hauria de ser normal amb el que és normal, l'estadística amb la moral normativa. No cal dir que, mentre no ens enganem sobre la realitat, aquesta és una bona estratègia perquè els governants no s'adormin. Aquí és costum no pagar propina. Coneixent-nos com ens coneixem o ens hauríem de conèixer, astora que en algunes ocasions els governants progres es quedin mirant la clientela amb cara de cambrer que encara l'espera i es queixin que el públic no es rompi les mans fent mamballetes. És molt pitjor quan els pega la vena triomfalista. Això és tant com convidar a sopar de porc un musulmà. Un «I vostè, què s'ha cregut?» és el mínim que poden esperar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris