nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

El pacte contra el terrorisme

No sembla que ningú pugui dubtar de la necessitat que tots els partits democràtics lluitin contra la barbàrie d'ETA sense concessions. Uns subjectes que no tenen el coratge de plantejar obertament en el debat polític la seva exigència d'independència, acceptant que el veredicte dels seus conciutadans en forma de vots els pugui esser advers, i en canvi són capaços fer matar de manera indiscriminada i covarda persones honorabilíssimes (Ernest Lluch, Tomás y Valiente, les dones i nins de l'atemptat d'Hipercor, un guàrdia urbà que els vol ajudar pensant que tenen una avaria, ... la llista és llarguíssima), no mereixen ni la més mínima consideració. Per això era insuportable l'actitud dels partits democràtics que no semblaven capaços de posar-se d'acord en una cosa tan elemental com és la unitat dels demòcrates en la lluita contra ETA. Molt bé, per tant, el pacte PSOE-PP contra ETA, però amb reserves. Passi que hagin volgut fer el pacte entre ells dos perquè, com ha dit algun dirigent del PSOE, negociar a moltes bandes hauria fet molt difícil arribar a un acord en un temps prudencial que no fes la sensació d'una divisió insuperable en un tema tan essencial, i per tant volguessin fer l'acord i llavors confiar en què els altres partits polítics s'hi adheririen. Amb l'afany de protagonisme i la figurera que hi ha pel món, era molt difícil, però possible. En canvi, no és concebible que un i altre fossin incapaços d'adonar-se que, segons com fos la redacció, es facilitava o es dificultava aquesta adhesió. Quina falta feia esmentar en el preàmbul el PNB en uns termes que li havien de fer impossible firmar l'acord? Tan fàcil com era fer un preàmbul en el qual tota la condemna caigués sobre el terrorisme com a mètode i sobre ETA com a únic element distorsionador de la convivència pacífica dins tot l'Estat! Si això ja és sorprenent i lamentable, pitjor és l'actitud del PP, que es nega en rodó a modificar ni una sola coma del pacte. Certament dins el PSOE s'han sentit veus contradictòries respecte d'això, però l'autoritat, orgànica i moral, dels que han acceptat la possibilitat de modificacions és infinitament superior a la dels que la neguen i segueixen fidelment la línia del PP. La postura irreductible és la del PP, que obliga a pensar que en definitiva l'únic que volia era tenir el PSOE agafat pel coll, i fins i tot fa témer que puguin tenir raó els que diuen que el PP no vol solucionar el problema de la violència d'ETA. L'eurodiputada d'Eusko Alkartasuna Gorka Knorr acaba de dir en una entrevista a la revista El Temps una frase tan terrible com aquesta: «Cada dia és més evident que el govern de Madrid, des de desembre de 1998, ha seguit una estratègia perquè ETA tornàs a les armes». I ho ha il·lustrat recordant que Mayor Oreja havia dit fa un anys que menys ETA era igual a més nacionalisme. Seria absolutament necessari que el PP demostràs amb fets que aquestes anàlisis són falses. Perquè si no és així, quan a vegades vol apel·lar a la (inexistent, per altra banda) consciència dels etarres dient que la independència del País Basc no val ni una sola vida humana, li haurem de recordar que tampoc la integritat d'un Estat no justifica aquest preu. I que tan rebutjable és el nacionalisme basc que recorre al terrorisme per aconseguir la independència d'Euskadi, com el nacionalisme espanyolista que resta impassible davant el terrorisme d'ETA per no posar en perill la unitat d'Espanya. Hi ha altres mètodes per intentar aconseguir la independència del País Basc. I per defensar la unitat d'Espanya, també.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris