muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

Una societat culturalment insegura

Quan pens el meu país, quan mir la nostra realitat, quan la conversa em du a parlar de Mallorca i del meu temps, sol tenir la sensació que res no va bé. Si, a més, llegesc el diari aquesta sensació es converteix en una càrrega opressora. Ja sé que la insatisfacció és del tot humana, tan humana que sempre ens ha acompanyat allà on hem anat. Qualsevol moment històric té el seu estol d'insatisfets que volen remoure consciències. La insatisfacció pot projectar-se en dues direccions, cap endavant i cap endarrere, confiant en el futur o enyorant el passat. Qualsevol de les dues fórmules cerca referents i en cap dels dos casos els referents són construccions on poder instal·lar-nos. De vegades he pensat en com era la Mallorca de fa temps, no en com era materialment sinó en com pensava i què la preocupava. Més sovint he pensat el futur com un moment en el qual els mallorquins ens mostrem confiats, serens i oberts.

Uns antecessors nostres, els homes de lletres de mitjan segle XIX es cregueren que a l'època medieval la societat era justa, democràtica i igualitària. Realment no és cert, perquè la gent patia fam, sovint feia guerres, tenia mal morir. Ara vull tornar a pensar sobre això, sobre la mentalitat que es conformà a base de cristianisme, dret romà, usos cavallerescos, espais i temps molt compartits i aleshores em surt una imatge de la societat medieval on hi caben produccions literàries com La Faula, iconogràfiques com el retaule de Niçard, arquitectòniques com la Llonja, tecnològiques com els portulans, les marjades i els molins. És una imatge feta de moltes imatges i si qualque cosa transmet, per a bé i per a mal, és una sensació de seguretat, de valors que avui no compartiríem en la seva totalitat, però de valors que estructuraven una societat que mostrava el bull d'una vida pròpia sense estèrils dependències. Allò que agradà als nostres romàntics va ser la imatge política, el rei savi, la llei nova, la universitat representativa. Allò que a mi m'agrada d'aquell temps és l'activisme, la quantitat i sobretot la qualitat de la cultura que produïren. En definitiva, m'agrada el prestigi que assolí aleshores el meu país, un prestigi cultural. I ara, culturalment altius i encara que sembli mentida en època de llibertats, també reaccionaris. La reacció està en aquesta submissió que practicam cap a tot allò que ve de fora, el fet de ser incapaços de resistir amb dignitat i mesura a l'allau homogeneïtzador, el fet de trobar-nos en la mateixa paràlisi que estàvem fa un segle i mig. I tot això per la inseguretat cultural que ens faixa. És això victimisme? Entre els humans existeix un mecanisme de desplaçament que en psiquiatria es diu l'actitud d'atribuir sistemàticament la causa de tots els mals als altres. No vull eludir la nostra responsabilitat, la meva responsabilitat. I la responsabilitat està en saber ser moderns, una modernitat entesa sense que hagi de significar la renúncia a una part d'un mateix. La nostra és una cultura que viu una profunda crisi d'identitat, que contínuament s'interroga sobre les assimilacions, sobre les integracions i que creu que la modernitat és una mercaderia que ens ha de venir de fora. La modernitat, aquí, a Occident, sempre ha estat viure en harmonia amb els valors de la dignitat i el respecte i fer-ho sense cap temor, amb el convenciment que així contribuïm al bull de la transformació i el progrés. Ara que és el moment de l'any que solem verbalitzar els desigs, no està de més formular-ne aquest, per aquestes festes i per les que vénguin. Bon Nadal!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris