algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Fanals «fi de segle»

Parlar de fanal en un moment en què es troben tants de problemes greus greus "quant a arquitectura i urbanisme" damunt la taula pot semblar una frivolitat. Però l'assumpte no és tan simple, perquè ens remet a una antiga i "i gaire frívola" diatriba en l'àmbit de l'arquitectura i, en general, del disseny d'objectes: la del sentit que pot tenir «imitar l'antic». A primera vista pareix que es tracta d'una qüestió de «gusts» i algú podria dir que «no hi ha disputes; però, al nostre parer, existeixen arguments que permeten parlar de gusts.

Si algun criteri defineix el bon disseny al llarg de la història "tant al Guggenheim de Nova York com a les catedrals gòtiques" és el de tractar de combinar l'eficiència funcional amb la simplicitat. Allunyar-se d'aquests criteris significa "avui com ahir" allunyar-se del més elemental criteri estètic. Pretendre adoptar faroles que foren dissenyades per protegir la flama de gas a una bombeta elèctrica és com si, en lloc d'usar el nostre cotxe de recent fabricació, decidíssim utilitzar habitualment un de 1915 o, encara pitjor, com si, a una carrossa del segle XVIII, li instal·làssim un motor turbodièsel i ens llançàssim a recórrer els carrers de la ciutat. Qui gosàs a fer-ho seria titllat sense dubte de boig. El mateix ocorre amb els vestits. Podem admirar determinats vestits antics al museu o dur-los en moments festius, però a ningú no li passaria pel cap anar a l'oficina ataviat amb rebosillo o amb els tradicionals calçons amb bufes mallorquins. Aquests vestit, com aquell automòbil resultarien anacrònics, antifuncionals i esperpèntics.

Tot això és aplicable a la ciutat. Per què no tenen "alguns regidors" cap mania a vestir amb aquests estrafolaris criteris la nostra ciutat? Els fanals d'Antoni Maura i de Jaume III, a més de ser estrambòtics, són cars i no responen als mínims criteris tècnics de funcionalitat exigibles a un fanal urbà: no resolen adequadament la difusió de la llum, ni els problemes de l'enllumenat. No són, per tant, funcionals, són cars, i la seva estètica, per tot això, és enquadrable al gènere d'allò grotesc. Aconsegueixen el mateix efecte que produiria, posem per cas, veure passejar pels carrers d'una ciutat europea un regidor ataviat a la manera de Lluís XIV i tocat amb perruca barroca. Cap ciutadà cabal no aprovaria aital extravagància.

Arquitectes del Grup d'Opinió. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris