algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
15°

Els comptes de la vella

Diuen que tots els principis són difícils, i deu ser veritat. Però no tots deuen ser igualment difícils. Ara assistim a un d'aquests principis i, vertaderament, podem dir que són especialment difícils, tot i que plens de bons presagis.

A Cala Mesquida, ja ho deguéreu llegir, s'ha esbucat el primer d'una sèrie d'hotels que, o bé s'esbucaran (dos més), o bé passaran a ser propietat del Govern, a l'espera que algú decideixi quin ha de ser el seu destí. En total, desapareixeran 220 places, i això està molt bé, sobretot perquè així la ciutadania podrà fruir de més espais públics (sempre que aquests espais públics no es converteixin en inferns per als veïnats, cosa que pot i sol passar). Però vet aquí que, a canvi, el Govern concedeix a l'empresa llicència per edificar... 570 places: més, bastant més del doble de les que han donat de baixa.

No ens hauríem d'alarmar, ja que hem de creure que el president Antich i el conseller Alomar no s'haurien deixat retratar davant la feta si no creguessin que es tracta d'un bon pas cap endavant. Però no em negareu que, contat així (el Govern barata 220 places per 570), sí que l'operació sembla, a primer cop d'ull, molt beneficiosa per a l'empresa afectada. És clar que d'això es tracta, d'oferir unes condicions atractives, llèpoles, per a les empreses que puguin concertar amb l'Administració afers d'aquesta naturalesa. Si oferiu unes condicions perjudicials a una empresa i us posau forts, us haureu de veure a la barra, cosa que és convenient evitar. Per aquesta banda, no hi ha res a dir. L'Administració autonòmica ha posat, de la seva part, tot i més. Ningú no la podrà acusar d'haver escatimat bona voluntat en la negociació.

Imaginau-vos, però, que totes les empreses hoteleres mallorquines demanassin beneficiar-se de la generositat del Govern. Com podríem habilitar espai per donar cabuda a una capacitat hotelera que seria resultat de multiplicar l'actual per més de 2'5?

Direu, i amb tota la raó, que això són els comptes de la vella. Tot i que el desprestigi d'aquests comptes no sempre està suficientment justificat, ens han acostumat a dir (però no sempre a creure) que no són eines útils a l'hora de fer entenedora una economia tan complexa com l'actual. Acceptem-ho. Però, així i tot, no ens traurà ningú del cap que no hi ha hagut una simetria escrupolosa en el negoci fet entre empresaris i Administració. O, perquè ens entenguem tots, en aquest afer, a quin costat us hauríeu estimat més estar, en el dels empresaris o en el del Govern?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris