algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Fermesa

En una època en què domina, això que alguns anomenen, el pensament únic. On sembla que les ideologies polítiques han desaparegut, i on alguns sostenen que no hi ha gens de diferència entre els governs d'un color o d'un altre. En una conjunctura així, és bo, i sa, destacar la fermesa, presumpta almanco, de l'actual Govern de Progrés en el manteniment de dues posicions molt identificatives de l'opció presa pels electors propis. Som pensant en el tema de l'exigència de competència lingüística en la llengua pròpia per accedir a la funció pública balear, i som pensant en la superació del límit marcat per l'estat, en la pujada de les pensions no contributives i assistencials. Quan qualsevol ciutadà té una certa relació amb l'administració autonòmica no pot més que sentir vergonya. I el que fa empegueir, no és altra cosa, que la total manca d'utilització de la nostra llengua. Moltes vegades, massa vegades, totes les vegades en el cas d'alguns organismes i algunes conselleries, l'única cosa que hi ha en català és el logotip del Govern. Quants cops un crida a una dependència autonòmica i no pot ser atès en català? Hem aconseguit un autogovern, per, en teoria, entre altres coses, normalitzar la nostra llengua a la societat, i el resultat és que el mateix autogovern ha de menester ser normalitzat. Si els nous ocupants del Consolat no haguessin incidit en aquesta qüestió, no haurien fet més que augmentar el desencís de les capes que donen suport amb més il·lusió a la seva tasca. Aquest Govern té un important component nacionalista, tant interior com exterior, i, en conseqüència, el mínim exigible és una certa coherència. Si els nous responsables públics no frenen la degradació territorial i la substitució cultural: per què han segut els seus culs a les cadires de la primera fila? Ens hem de revelar contra aquesta nova concepció de la política que ha convertit l'assoliment del poder com a objectiu, abandonant la tradicional caracterització com a eina per a la transformació de la societat. D'aquesta nova concepció en surt la política de façana, on allò cabdal és intentar que la ciutadania visualitzi una imatge predeterminada, encara que aquesta imatge no tengui contingut i sigui buida. Més PSIB que PSOE, no hauria de ser una espècie d'eslogan per crear un miratge, hauria de ser una voluntat política farcida d'unes idees i de la defensa d'unes postures molt concretes. De la mateixa manera dir-se mallorquinista no hauria de ser una cosa neutre, que fa bonic, sinó una identificació, plena d'obligacions i deures. De fet, el ciutadà vota en funció d'un programa, si després del programa no serveix per res i és paper mullat, el sistema queda trastocat. No és el mateix votar el PP que UM, no és mateix votar el PSOE que el PSM; i no ho és perquè tenen programes diferents, i en mesura d'això, una acció de govern heterogènia. No som tan ingenu per pensar que tothom exerceix el seu dret de sufragi després d'haver llegit tots els programes, evidentment que no, però molta de gent ho fa en funció de la percepció que aquella força defensa aquelles idees. I això és l'essència de la democràcia, distintes idees sotmeses a la lliure decisió el cos electoral. Si la idea que va triomfar era més normalització o més autonomia en la política social, aquestes són les polítiques a aplicar, i si Madrid posarrecursos i entrebancs al desig majoritari del poble, ho hauria de pagar electoralment. Però més enllà del que faci el Govern de l'estat, el que hem de demanar al nostre Govern és fermesa i valentia, hem de caminar cap allò que ens sembla just per les Illes Balears, si això incomoda uns quants sindicats o a Madrid, que ho explicitin, però cadascú hauria de saber on es troba, per què s'hi troba i en representació de qui s'hi troba, i, sobretot, en representació de quines idees. Una felicitació a en Damià que demostra saber-ho perfectament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris