cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

Molta til·la

El PSM sol donar a a les seves reaccions davant presumptes maltractaments un component dramàtic que no és habitual en els altres partits. És en la memòria de tothom la sortida que protagonitzaren quan es negociava el Pacte de Progrés i que acabà amb la vicepresidència per a Pere Sampol i amb la participació dels nacionalistes d'esquerra en el govern del Consell de Mallorca. Sembla que tot anava bé i, de sobte, un bon vespre, es produí el big-bang. Amb la llei de comerç i amb la llei de transferències d'ordenació del territori als consells insulars succeeix una mica el mateix. Són esclafits de gran potència després de llargs silencis. La descripció dels fets és purament formal i Déu ens alliberi d'entrar en valoracions d'una altra casta sense dominar com seria necessari les qüestions que s'han convertit en casus belli. Una o dues coses resulten clares. En primer lloc, el PSM vol posar a prova els aliats d'esquerres per veure si voten a favor de les modificacions que UM proposa a la Llei de Comerç o es decanten del seu costat; d'una altra, assenyala a UM que els vots del PSM sumats als del PP basten per tomar la llei de transferència. Figues d'un altre paner són si Pere Sampol s'ha plantejat l'existència d'alguna probabilitat d'aprovar quelcom de similar al seu gran projecte amb els vots dels conservadors, contra la política comercial dels quals es manifestà amb energia i èxit no fa gaire. L'assumpte és complex, però aquests esclafits posen de relleu que en el si de la coalició governamental fallen els mecanismes de diàleg i de consens. Convindrà, doncs, prendre molta de til·la, com cada pic que les relacions entre els dos partits nacionalistes degeneren. Hi pot haver esquitxos per a tothom que miri.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris