algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Una història del temps de la fam

Després d'aquella guerra que hi hagué a Espanya que enfrontà germans contra germans, tot per culpa de la punyetera violència i dels qui sembla que disfruten de practicar"la, conten els vells amb memòria, que no són tots, però són més dels que us pensau, que després, la postguerra fou tant o més esgarrifadora que la mateixa guerra. La gent ja no es moria a les trinxeres, esmicolada, esclafida per la metralla, però, els ròssecs, l'angúnia, la mala nutrició, la malenconia dels exiliats que es morien de tristor com els canaris, la manca dels més mínims serveis de salut, quan l'assistència social era ben dirigida als que sabien acalar el cap i humiliar"se, deia, feren néixer malalties noves, desconegudes fins aleshores.

Comparegué la fam anunciada pels oracles que deien que quan els homes agafen el fusell en lloc de l'aixada, recullen sang i odis, mai per mai civada. Comparegué la fam anunciada. Fam de tot tipus, però sobretot física. Fam talment, sense eufemismes.

Després, la Segona Guerra Mundial i el bloqueig internacional contra el general dictador, agreujaren encara més la difícil recuperació. Mallorca, no en va ser una excepció. Ho passaren més de metre els nostres pares, els padrins. Més que enlloc a Ciutat. Cartilla de racionament per a qualsevol cosa... I a fer coa. La coa del pa, la d'allò que semblava cafè, la del petroli pel fogonet, la del carbó per a la cuina «econòmica», la del sucre aquell de remolatxa sense refinar, roig i mantegós, que ara el serveixen com una exquisidesa a certs restaurants... Es feia coa per a tot.

Als pobles, qui més qui menys surava a força de dos solcs de cebes, dos de cols, dos de mongeteres, quatre de guixes... Gairebé tots tenien hortet propi, o llogat, o a mitges, i més o manco tothom podia nodrir la nierada. Amb qualque excepció. A Son Sarigot, un poble magretxo i menut del pla, els dits temps de la fam hi vivia un menestral, un fuster, que no en tenia cap, d'hortet. El seu únic hort eren el banc de fuster i les quatre eines gastades. Tenia tres fills petits, el més gran de devers vuit anys, que ja començava a ajudar"lo una miqueta. Poc més poc manco es defensaven. Succeí però que, un dia malaurat, aquest home havia anat a triar llenya a l'ullastrar amb el carretonet quan, alguna cosa alçurà la somera, feu un estrany, enganxà la vorera del camí i au, carro girat i l'amo per en terra. Es va rompre una cama a dos llocs. El garriguer se n'adonà i el va portar a la vila. En no poder treballar, les llesques s'aprimaren encara més a cal fuster. Un dia, empès per l'enginy que desperta la fam, agafà el seu fill, enganxaren el carro i prengueren cap a la forana. S'aturaren davant un favar gran. Era mitjan abril i les bajoques de les faveres feien mirera. Es dirigí al seu fill i li digué: mira, aquesta andana de sis solcs de faveres són nostres. Jo he fet un tracte amb l'amo. Au, carrega. Però alerta, sols n'has d'agafar d'aquests sis solcs, que els altres no són nostres. Sí, mon pare. I carregaren una senallada de bajoques que no tocaren voreres, bullides, oli, vinagre i sal. Després, ja hi anava el nin tot sol, un parell de dies a la setmana. Fins que un matí l'amo del sembrat l'afinà i, encarant"se"li, el va escometre ben fort. I l'infant que no, que anau errat, que mon pare m'ha dit que aquests sis solcs són nostres i que no provàs de tocar els altres...

A la nit, l'amo de les faveres anà a veure el fuster i, una mica bufat, el va reprendre. Que, si tant les necessitava, les faves, que les hi hagués demanades. Que allò d'enviar a robar l'infant era una poquedat!

"«Escoltau (li contestà el menestral), en primera, jo no en sé de demanar. Jo estic acostumat a guanyar"me el pa amb aquestes mans, només. I en segona, al meu fill sí que és veritat que l'he enviat a robar, però, estau alerta, per damunt la desgràcia, fixau"vos"hi bé, jo no l'he ensenyat a robar! Ell està ben convençut que aquelles són les nostres faveres... Ho compreneu?».

Des d'aquell dia, pagès i menestral foren grans amics.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris