nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Les campanes de Sant Sebastià

La tardor del trenta"sis, un escamot de falangistes de Montuïri va detenir en Jaume Mas, un veí del poble, anomenat Noto, i el va conduir a la presó de la Casa de la Vila. En Noto havia residit a Cuba i, en un primer moment, va pensar que l'havien detingut pel fet d'importar a Mallorca allò que se'n deien idees dissolutes. Tanmateix, quan va fer memòria de les seves converses va arribar a la conclusió que no havia dit res que pogués constituir un atemptat contra la moral establerta. Aleshores, per quin motiu l'havien empresonat? Els carcellers mateixos l'informaren que s'havia cursat una denúncia contra ell, cosa que va augmentar la seva inquietud. Els temps que corrien no eren els més adients per a fomentar l'enemistat. Una denúncia tenia el valor d'una acusació amb proves i sovint equivalia a una condemna a mort. Sortosament en Jaume va ésser posat en llibertat, molt possiblement perquè qualcú amb influència va avalar la seva conducta irreprotxable. De manera que cap «Camisa Vieja» no el va tornar a importunar i la guerra en tres anys va ésser història. Tanmateix tot acaba per saber"se, i una pila d'anys després va tenir oportunitat de treure el fil de tot aquell entramat. Resultava que ell, en temps de la República, havia denunciat el rector perquè el despertava el toc de campana que anunciava la missa primera "entorn de les quatre i mitja o les cinc de la matinada", i ja no podia tornar a aferrar el son. Aquests dies, arran de la disputa que ha esclatat en referència a les campanades de l'església de Sant Sebastià, me n'he recordat, d'ell. Els tocs de campanes sovint provoquen polèmica, no en va suposen la veu de l'església més propera al ciutadà. Anthony Kerrigan, que és un poeta nord"americà que va traduir Unamuno a l'anglès, va cercar"se per viure una casa pròxima a l'església de El Terreno, perquè no volia perdre's ni un toc de campana. A mi també m'agraden, les campanades, potser perquè he viscut a fora vila el temps que el toc de l'àngelus i del vespre humanitzaven les campanes fins al punt que les consideràvem una veu materna. Tanmateix he odiat unes campanades, les de la Setmana Santa. El Divendres Sant repicaven, les campanes, amb un so feixuc i tràgic, monòton i cruel, les vint"i"quatre hores del dia. Ara ja no. Encara que l'audiència que ha concedit el Papa a Haider ens faci pensar que l'església s'ha begut el seny, hem d'admetre que no és així i que els clergues d'ara actuen amb un sentit comú i amb una discreció que els seus predecessors no tenien. Actualment, el brogit de les ciutats és tan potent que les campanes no se senten, cosa que suposa un trastorn cultural de primer ordre. Els pobles de l'àrea cristiana han estimat les campanes, i no veig motiu perquè les deixin d'estimar. Si fem callar les campanes, silenciam una cultura mil·lenària i renunciam a una parcel·la de la nostra humanitat per a convertir"nos en robots. Si jo fos veí de la parròquia de Sant Sebastià, votaria perquè les campanes em diguessin l'hora, tocassin a joia i tocassin a mort, perquè així sabria com palpita el meu entorn. Hi ha coses que el diari, la ràdio o qualsevol altre mitjà de comunicació no em pot dir, com és ara que una vida neix o que aquella persona amb la qual m'he creuat ics anys a la voravia acaba de morir. Aleshores, en escoltar les campanes que ho anuncien, mir el cel i baix els ulls i això em basta per a sentir"me solidari. Estic reivindicant una cultura feta de sensacions que no té perquè ésser compartida. Els veïns de la parròquia de Sant Sebastià, sens dubte, tenen dret a expressar la seva disconformitat amb les campanes de l'església. Els altres ciutadans respectarem el seu parer, encara que alguns "jo, el primer" no podrem evitar lamentar el buit cultural que s'entreveu rere d'una protesta tan viva. Vulgues no vulgues, no deixa de sorprendre la seva oposició a les campanes, que qualifiquen de renoueres, quan habiten a una de les barriades de Palma amb més vehicles per metre quadrat. Vés per on, estic convençut que cap dels que volen fer callar les campanes, no ha protestat dels renous dels clàxons dels cotxes ni dels tubs d'escapament de les motos que mortifiquen tothora.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris