algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
15°

Quadern de viatge

Diumenge, 10." He vist, com quasi tothom, la final de la Copa Davis. El pavelló Sant Jordi ple de banderes espanyoles en mans d'espanyols reivindicant l'espanyolitat de Catalunya, de l'esport i dels esportistes. Quan ha acabat el partit que donava la victòria a l'equip espanyol, del qual per cert tres eren catalans, els altaveus han expandit la veu del locutor, que ha xerrat en català, castellà i anglès. Mentre ho feia en català, s'ha aixecat d'entre el públic una remor de crits i xiulets en senyal de menyspreu i desaprovació. A Catalunya, d'aquí ja no en parl, aviat no podran xerrar la seva llengua. La intifada espanyola pren força. Ja no amaga el seu tarannà. La seva és, encara, una violència gestual, simbòlica, continguda, que avança vers l'integrisme sota la capa protectora d'un govern central que estimula, amb la seva actitud, la intolerància envers les nacions de l'estat i envers els trets diferencials dels seus habitants. Han posat setge als nacionalismes amb la lletra de la Constitució. Potser el que passà en el recinte esportiu hom ho consideri l'anècdota d'un grup de radicals, probablement ciutadans de Catalunya, però a mi me semblà la cara més amable de la ganyota que esdevindrà. Dilluns, 11."«Llentia farcida d'espinac perfumada amb vinagre balsàmic de serva verda sobre llit de bajoca de mongeta i salsa a les fines herbes aromàtiques de garriga». He anat, aquestes darreres setmanes, un parell de vegades a menjar a restaurants en la cuina dels quals governen cuiners amb vocació plàstica i que fan performances en els seus plats, aconseguint una estètica efímera, però d'impacte visual. He de confessar que quan vaig a veure exposicions no m'importa que els quadres no siguin comestibles, però me fot que quan vaig a menjar els plats només siguin d'exposició, malgrat que la seva descripció sembli un text poètic balder. Ja sé que és la moda, que queda bé en determinats ambients socials i que alguns cuiners, pocs, combinen sàviament el sabor dels ingredients i la seva disposició tonal. Tenc l'esperança, però, que a algun d'aquests cuiners de pa amb fontenta algú els aturari els peus i els digui la veritat sense amagar-la sota normes socials. Algú els hauria de dir que no ens facin pagar xifres astronòmiques per satisfer les seves dèries investigadores i d'autocomplaença. Algú els hauria de dir que quan ens pregunten com ha anat i, posant cara d'idiotes, responem molt bé, en realitat pensam que ens han ben fotut. I, a sobre, ens hem quedat amb gana i ens hem de menjar un pa amb oli, meravella de la gastronomia.

Dimarts, 12." He rebut, tot un detall del departament de màrqueting, la felicitació nadalenca d'Iberia. La companyia volàtil ho ha fet en castellà, anglès, italià, alemany, francès i portuguès, però intencionadament s'ha oblidat de fer-ho en la meva llengua i en la de molts dels seus usuaris. Així, una acció que cerca un objectiu positiu, ha esdevingut un missatge de la seva insensibilitat. M'agradaria poder dir que deixaré d'usar els seus serveis, però això és impossible i, tanmateix, només seria una bravata, la qual cosa no significa que no em senti menyspreat. Dimecres, 13." Ningú no vol les putes en el seu redol. Fins i tot les egües de Son Pardo, tan primmirades a l'hora de maridar-se, han eguinat desaprovant que el regidor les dugui una tal companyia i els trotons reclamen vaga com si fossin funcionaris de lestat. De putes, sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà i, com en totes les professions, n'hi ha d'honrades i n'hi ha que no ho són. El problema són els seus empresaris, delinqüents comuns que viuen de l'explotació humana, sovint de l'esclavatge. Quan les autoritats proposen solucions de camuflatge, només declaren la seva impotència per arreglar un problema social, del qual les prostitutes en solen ser les víctimes. La seva feina no les hauria de prendre ni una dècima de la dignitat que mereixen com a persones i, més que traslladar-les a llocs foscos i apartats perquè la qüestió resti en la penombra de les consciències i de les mirades, s'haurien d'engegar mesures de combat contra l'arrel del problema: els macarrons, les màfies del crim organitzat, els traficants legals i il·legals, les situacions d'extrema pobresa, la marginació. Però a tot això també ho traslladen a llocs on l'ombra ho tapa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris