muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

La ciutat de l'amor

Ens pensàvem que Palma ja havia perdut tota oportunitat de caracteritzar-se com a ciutat europea, mediterrània o universal: en dir el Caire ens vénen a la ment unes coses, en dir París, unes altres, o Barcelona, Bilbao, Sant Sebastià, Lucca, què sé jo. No és menester ser una gran ciutat, ni una ciutat molt antiga, ni una ciutat molt rica o molt pobre, per tenir caràcter imprès en les pedres, en l'aire, en la qualitat del silenci. La Palma de fa encara pocs anys havia anat perdent caràcter, però els ciutadans no havíem perdut l'esperança de recuperar-lo. La brutalitat de les grans iniciatives municipals dels darrers temps han obligat, com als que traspassen les portes de l'infern de Dant, a abandonar tota esperança.

I, no obstant... Té raó Raimon en dir que «quan sembla que s'acaba, torna a començar». Quan havíem abandonat tota esperança, la tàctica més sovintejada per l'actual equip de govern de la ciutat ens ha menat a una situació que encara ens deixa un finestró obert damunt un futur «amb caràcter» "si més no, amb eslògan. Mirau per on, la prostitució" les putes i els seus macarrons; l'entorn de la drogoaddicció; els puteros" pot ser l'element distintiu, caracteritzador, de la ciutat de Palma. Direu que pertot hi ha putes.

I tendreu raó. Però no és fàcil trobar una ciutat tota ella plena de prostitutes. L'Havana, quan servidor hi vaig ser, podia ser aquesta ciutat plena de putes "diguem-ne jineteras", però amb l'actual règim poden desaparèixer del carrer en vint-i-quatre hores. En un règim de llibertats, la cosa és més complicada. I, ja ho sabeu, la història és senzilla: es fa una operació urbanística a l'antic barri xino "on és el periodisme d'investigació, per treure el net i el brut d'una aital razzia especulativa?", de manera que tot el grup de persones negativament afectades demanen la reubicació digna de les seves activitats i les seves persones. Des de l'Ajuntament, es diu que el col·lectiu es pot traslladar a Son Pardo "parlant de jineteras... I què passa? Passa allò que passa quasi sempre: des de l'Ajuntament es diu que sí i després que no (recordau: soterrament de les avingudes: sí, no; destitució de Joan Feliu: sí, no; etc.). Alguns cavallistes manifesten, com és de raó, el seu rebuig a la reubicació de les putes, i des de les més altes instàcies de l'Ajuntament es reconeix que la proposta ha creat «alarma social». Per una vegada, l'alarma social ha arribat a Cort, fortalesa inexpugnable, i es decideix que s'han de fer uns altres comptes.

Qui deu pensar, a Cort? Qui hi deu haver que cobra per pensar i per dir als governants què han de dir? Darrerament, aquest ofici va una mica a la biorxa, i no només a Cort: hem assistit a unes cantades siderals en el Consolat de Mar, que, curiosament, encara no han ocasionat cap dimissió. És igual. Sigui qui sigui el que pensa a Cort i diu als governants què han de dir, diu al batle que digui que la sortida d'aquesta situació d'alarma social és... la «dispersió». (Aquí, una pausa perquè el lector pensi en els possibles significats del mot). La dispersió... Què els recorda això a la gent de la meva edat: «'Dispersaos, coño, dispersarse!? Sí, però sense dubte la imatge que se'ns ha format del futur de Palma és la d'una ciutat amb una puta a cada entrada i un parell a cada cantó, amb una tertúlia de macarres a cada barra de bar. Algú que passi en el futur per Palma, com la recordarà molts d'anys després? Segurament, com la ciutat de les putes, tot i que també es pot emplear l'eufemisme apuntat en el titular d'aquest escrit.

Qui ho havia de dir, que aquest equip de govern acabaria tenint problemes amb les putes...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris