Quan entram de ple en l'època nadalenca, el ministre de Medi Ambient i el president del nostre Govern i molts dels polítics de l'entorn, col·laboren sense voler a crear una expectació potser sana. La lleugeresa amb què prenen el desig general que passem unes setmanes sense discursos polítics i baralles públiques és compensat, en certa manera, per les aportacions involuntàries que fan a l'ambient nadalenc. Jaume Matas, per exemple, centrava un discurs de fa dos dies als seus militants en el fet que hem començat el compte enrere. Cada dia falta menys temps, deia. Els al·lots que hi eren presents devien pensar en els Reis; els més grans, potser en les reunions familiars de Nadal. El seu discurs contenia alguna referència subtil però ja molt vista sobre el perdó, el temps posa les coses al seu lloc, deia. Sense voler, tot ajuda a fer ambient festiu. Només es va deixar una cosa important, que Nadal també és un temps quan es reserva un pensament per als que no són amb nosaltres, i per als que no poden ser amb nosaltres perquè no saben pensar en res més que les properes eleccions.