nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

La saviesa centenària d'un migjorner

Si, en els éssers intel·ligents, la saviesa és l'edat, Joan Riudavets Moll ha de passar per l'home més savi del meu país, i fins de Balears entera. Diria, doncs, que la té, la saviesa, ingent i gegantina com les taules prehistòriques "i potser faig curt! No debades l'estimat migjorner ens acaba d'acomplir 111 anys, palesament sa i adret, projectant de si mateix un aspecte de rossinyol pletòric en una primavera acabada d'estrenar.

No he conegut ningú amb semblant vitalitat, fresca i amable, literalment desperta. I, és clar, cap altre menorquí no conversa un testimoniatge del segle XX tan complet i panoràmic, de punta a punta, com ell. Si aneu a ca seva, l'hospitalitat que us proporcionarà serà una acurada combinació de senzillesa còmoda i natural i les millors maneres d'etiqueta. Ben aviat us arrencarà un diàleg amè, i, en un tres i no res, us veureu parlant amb ell de política sense acrituds. Examinareu l'evolució de la Menorca social i econòmica sense caure en passions negatives o catastrofistes. I, en fi, tota la conversa fluirà conduïda per la comprensió i la bona fe en la forma d'entendre les coses de la vida: ni una mala sospita, ni un despit, ni tan sols un mot amarg contra res ni contra ningú. Sembla mentida que un home que ha ultrapassat la centena d'anys conservi aquest punt de vista tan optimista i benvolgut de les coses del món "vull dir tan jovenívol. La llarga acumulació d'edat, enlloc de fer-lo un tipus aviciat pel temps, dominat per la sentor de resclum d'haver aguantat sobre les espatlles un segle i més de vida, l'ha convertit en un tipus comprensiu i tolerant, perfectament tractable.

El senyor Riudavets, en suma, és el contrapunt del tòpic que relaciona la vellesa amb el fet de tenir el geni de futims "o sigui de ser un cascarrabias, per dir-ho amb la paraula castellana.

Res no té d'estrany, idò, que desperti l'estima de tothom, i que la festa del seu aniversari, que s'escau el 15 de desembre, sigui motiu de joia popular. Ca seva "una llar neta i ordenada des Migjorn Gran" es transforma aleshores en una bonior de vàries generacions de descendents que l'animen a bufar les espelmetes del pastís d'aniversari. I, tot açò, encerclat en la inevitable allau de periodistes, càmeres i polítics de la jerarquia insular sencera. Però el senyor Riudavets dispensa a tothom l'afabilitat més primigènia i natural, i a tothom convida de bon grat a compartir amb ell la llepolia del confiter.

Després d'haver conegut aquest admirable centenari "i, a hores d'ara, el substantiu li queda petit, com si li donessin a provar unes sabates de nadó", poques coses de la quotidianitat periodística la superen en interès. Que algú hagi assolit aquesta prodigiosa edat, aquest gavadal d'anys fabulós i excepcional, absolutament «matussalèmic», deixa molt enrere altres afers. Gairebé aixeca rialles haver de formular comentaris sobre la polèmica aviciada del Camí de Cavalls, la llei reguladora del qual ha restat aprovada pel Parlament fa uns dies. O dels processos de discussió política dels pressuposts municipals, o el corresponent al Consell Insular. Fins i tot, atrevir-se a un comentari de balanç de l'any que acaba, o de vaticinar-ne les perspectives del nou segle que començarà aviat, em semblaria una futilesa imperdonable. Tenint encara fresca la festa del 111è aniversari del senyor Riudavets, parlar sobre els fets d'un dia o d'un any, fora com caure en la cabòria de brunyir un tros prosaic de vidre simple i no adonar-se'n del diamant perfecte: el diamant cristal·litzat durant una munió llarga i lenta d'anys, és a dir centenària. Exactament, de saviesa fascinant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris