nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

El candidat del PP

Fa uns dies el secretari general del PP nacional, Javier Arenas, deia a Palma, respecte de Jaume Matas, que «lo tenemos de prestado», permetent deduir així que Matas serà el candidat conservador a les eleccions autonòmiques balears del 2003. El que diu Arenas pareix avalar la teoria segons la qual Aznar hauria fet ministre Matas per situar-lo en una posició d'avantatge amb vistes a les eleccions, al mateix estil de les operacions Mayor Oreja en el País Basc i Josep Piqué a Catalunya. Matas serà finalment candidat (molt al seu pesar) o no, això ja se veurà. Però el que no té cap ni peus és la presumpta operació que hauria dissenyat Aznar. Així com en el cas de Catalunya i del País Basc sens dubte el PP encara té molt camí per recórrer, i per ventura amb un ministre de cap de llista és més fàcil que l'aconseguesqui recórrer més ràpidament, a Balears tal circumstància no se dóna. Efectivament, aquí el PP va obtenir a les eleccions generals passades quasi un 54% dels vots, i a les autonòmiques de 1999, quasi un 44%. Quins marges hi ha per augmentar encara més el vot? No pareix que n'hi pugui haver gaire, o com a mínim que tal hipotètic augment, tractant-se d'uns nivells de vot tan alts, estigui a l'expectativa de si se posa un ministre o no al capdavant. La tal presumpta operació, i al marge de si finalment Matas és castigat a abandonar el ministeri o no, és un desbarat. El problema del PP a Balears no és el vot, que ja el té i moltíssim, sinó Jaume Matas, que ha fracassat a pesar de l'èxit que va obtenir el PP el 1999. Només la peculiar forma amb què Matas dirigí el Govern i el partit impedí als conservadors governar. Matas imposà un model de partit que en podríem dir de «centralisme palmesà», que mai no havia existit dins el PP. Tradicionalment els barons territorials, tant a Eivissa, Menorca com a la part forana de Mallorca havien tengut sempre perfecta sintonia (i autonomia, dins un ordre) respecte de la capitalitat liderada per Cañellas. Quan caigué Cañellas, orfes de líder, els conservadors esclataren en una guerra interna. El model Matas va ser el de la imposició de la pau madrilenya»: manu militari per dissimular les ganivetades, però sense que s'arreglassin (i en pocs casos excitant-les al màxim) les desavinences que a les illes menors existien i que varen ser, al capdavall, les responsables que el PP perdés uns pocs (tres) però essencials diputats entre les tres illes veïnades. Degut a les injustes i aberrants circumscripcions electorals d'illa que funcionen a Balears, va ser el suficient com per permetre la majoria de tots contra el PP. Una majoria la qual només s'explica, també, per la forma de governar de Jaume Matas, seguint el principi tan xulo, estil Madrid, de «o amb mi o contra mi» que s'anà convertint en «jo contra tothom» i, efectivament, «tothom» s'ajuntà davant l'ofensiva descarregada per Matas des de la presidència del Govern contra tot aquell partit, organització o institució que no s'agenollàs davant d'ell. La combinació de les dues variables, la interna i l'externa, envià el PP a l'oposició. Tot aquest panorama, que segueix essent el mateix ara que el 1999, no millorarà perquè el candidat sigui Matas. Si de cas, el contrari. El problema de fons del PP no és el candidat, tot i que sempre seria millor un cap de llista que no esmussàs, com sí ho fa el ministre, i d'aquests n'hi ha per triar: Estaràs, Cirer, Rotger... El problema de veres és la forma de dirigir el PP que té Matas. O ell canvia, o el canvien a ell, o el PP no canviarà del lloc on està.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris