muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Pons, Melià i el PSM

Finalment, les oposicions a l'administració autonòmica balear requeriran als optants el català en la forma que s'havia pretès des de la conselleria d'Educació i Cultura, de Damià Pons, i des de la direcció general de Política Lingüística, de Joan Melià. Un èxit dels dos polítics que ha estat poc comentat i que contrasta amb les repassades que reben sovint. Cert és que passat any i mig de la Coalició Governamental Anti-PP, les expectatives creades quant a normalització lingüística s'han esvaït en bona part, la qual cosa condueix a sectors nacionalistes a culpar directament Pons, Melià i en general el PSM per manca d'agosarament, i per permetre així que passi el temps sense fer res contundent en favor de la normalització. És una crítica dura que sovint se mescla amb els que, amb raó, constaten que el PSM no pot normalitzar ni tan sols tota l'administració regional, i que en conseqüència hi ha més d'una conselleria on el famós canvi, pel que fa a la llengua, no s'ha vist per enlloc, respecte a temps passats. És una situació molt complexa en la qual per intentar ser justs a l'hora d'avaluar el que fa l'equip Pons"Melià, el primer que caldria demanar"se és si el PSM fa tot el que pot o no. Si fos que no, aleshores seria del tot correcte carregar contra ells. Però si fos que sí, que el PSM fa tot el que pot (encara que no el que voldria), aleshores seria del tot injust criticar el PSM per fer en normalització més del que comparativament se fa a cap altra conselleria en relació a la respectiva àrea de responsabilitat (excepció feta d'Eberhard Grosske quant a posar ordre en el món laboralempresarial).

Com se sol dir, a qui fa tot el que pot, no se li pot demanar res més.
Aquest és el cas de Pons i Melià, mentre que la resta del presumpte govern, inclòs el president, ni de lluny arriben a això. El PSM té les idees clares sobre el que s'hauria de fer, però està dins un pacte on pot fer allò que està pactat i, sovint, només allò que és possible fer, atenent als impossibles equilibris interns de la constel·lació Anti-PP. Això és el màxim que se pot esperar. Que no és poc i el que és, ho és gràcies només al PSM, perquè si fos pels que no són nacionalistes, el que en sortiria encara seria molt manco. Que tot el que fan Pons i Melià no és prou i que ni tan sols arriba al previst per la legalitat normalitzadora presumptament vigent?

Segur, però el que està fent el PSM és un petit miracle que només s'explica per l'enorme voluntat que hi posen Damià Pons i Joan Melià (els quals, possiblement, més d'una vegada s'hagin demanat durant els darrers mesos si val la pena, tant d'esforç). En el fons no hi ha res més que això. El PSM fa el que pot, que és l'únic que se fa i, cruelment, rep les galtades per tot el que no fan els altres ni li deixen fer a ell. I si les coses són així com són, és només per una raó: perquè a la societat, als ciutadans, majoritàriament ben poc o res els importa, el que se faci en normalització.

De fet, de cada dia s'evidencia més la dissociació entre una legislació normalitzadora i la realitat social que, com a mínim, li dóna l'esquena.

Però a pesar de tot, del poc salvable que quedarà del presumpte govern serà la tasca del PSM en normalització (i en cultura), que brilla molt per damunt de totes els altres departaments de la Coalició pel Poder que fa com si ens governàs.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris