nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

Per una hegemonia de les idees

Jo em pensava que per aquestes saons on som s'hauria tornat entaular un debat, quasi publicitari, sobre si entram o no al segle XXI, si ja l'hem escapollat una mica o si, en canvi, aprofitant la «tabula rasa» hem de sargir l'errada que diuen va cometre aquell eclesiàstic medieval. Per ventura l'any passat se li va treure, ajudats per l'efecte 2000 que ens havia de fer embogir la informàtica íntima, tot el suc. O per ventura això, diguem-ne de les polèmiques públiques, és tan aleatori com els jocs dels al·lots a l'escola. Mai no vaig entendre per quins set sous ens regíem a l'hora de practicar-ne un en exclusiva durant un període de temps. Ara, malgrat la globalització i altres herbes, les lleis que regeixen la preponderància dels jocs és igual d'aleatòria. Potser, més que pensar-ho, ho desitjava que es reproduís el debat. Així sempre trobaria una excusa per ficar-hi cullerada. M'agradaria saber, si n'hi ha, com es regeix aquest particular mecanisme que regula allò què s'ha de dir i el que no s'ha de dir. De tant en tant, en unes altres coordenades sorgeixen veus que s'interroguen sobre una qüestió que a mi em sembla secundària i fins i tot anecdòtica: quin serà el partit nacionalista hegemònic del segle XXI, o com a mínim de la part que ens tocarà viure, a les Illes Balears? A mi, em preocupa molt més una altra raó de fons: quines idees, quines estratègies, quines voluntats es faran servir per salvar la personalitat pròpia de la nostra llengua i cultura? O, fins i tot, plantejat des d'una altra òptica, quina massa social donarà suport a les idees i les estratègies per salvaguardar la idiosincràcia d'aquest país? Eixamplarem entre tots la base nacionalista? O, senzillament, desvestirem un sant per vestir-ne un altre? Perquè en aquest any i busques de Pacte de Progrés, una cosa em sembla evident: la defensa dels postulats nacionalistes, en el sentit convencional del terme, només es pot dur a terme a partir de la presència de partits nacionalistes. Els maquillatges, via discursos pomposos, via declaracions d'intencions, o de sèquit amb pedigree, o fins i tot enarborant les entranyes del propi passat particular, només són apèndixs, accidents. I ara més que mai, necessitam substàncies. Crec que la polèmica sobre el nivell d'exigència d'ús del català ens pot donar una mostra del que és capaç de cuinar-se a segons quins partits on el nacionalisme no espanyol és un apèndix, un accident, un maquillatge.

Crec que el debat de fons que ens interessa a tots els que no volem sucumbir davant la globalització, davant l'estandarització alienadora, a tots els que tenim el plaer del diumenge el matí d'anar al quiosc i comprar un diari d'aquí, amb la llengua d'aquí i passar pel forn i comprar un producte d'aquí, allò que ens interessa, dic, és veure com ho podem fer, entre tots, per eixamplar el conjunt del nacionalisme. A l'escola m'ensenyaren una mica de teoria de conjunts. A aquell espai comú que comparteixen dos conjunts se l'anomena intersecció. És evident i ha de ser així, que entre la massa social d'UM i la del PSM hi ha d'haver un punt d'intersecció, senyal evident d'una certa coherència i interrelació entre les idees d'uns i les dels altres, senyal també d'una certa coherència global del procés. Ara bé, concentrar els esforços per veure com creix innecessàriament aquest punt d'intersecció i contemplar, amb l'avidesa del jugador addicte que hi ha posat messions, qui subjuga a qui, és un tòrcer braços inútil. És com contemplar la brega eixorca de dos herois, condemnats a lluitar al mateix bàndol, mentre els enemics llancen dardells encesos sobre les posicions a defensar. Allò que cal és, entre tots, eixamplar en la mesura que sigui possible cada un dels conjunts, sense obstinar-se a perdre el punt d'intersecció, d'idees i també d'electors, però sense voler cegar-se i tancar-se a ampliar aquesta franja com a únic objectiu. És, eixamplar els horitzons, una tasca de tots. Fins i tot, una manera de jugar nets.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris