muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

La maduresa de la democràcia

Ja estam que arrossegam un dèficit de pràctica democràtica que pot explicar moltes coses. Però després de vint-i-dos anys d'una Constitució certament millorable, però adient, hi ha coses que ja s'haurien d'haver interioritzat. Ja estam també que la democràcia és la configuració de la voluntat col·lectiva segons decisions majoritàries que es consideren decisions de tot el poble. Però creure que no té cap importància la manera com s'aconsegueix la majoria, i que un cop assegurada tot val, és una greu perversió de la democràcia que no pot dur a res bo. Hi ha una sèrie de normes de simple sentit comú, que per això no estan escrites, però que tota democràcia seriosa i consolidada sap que ha de respectar escrupolosament, i que aquí els partits i els polítics en exercici en passen per l'arc de triomf. Les decisions majoritàries dins una societat plural com la dels països avançats s'han de basar, per tenir la màxima legitimitat possible, en un sistema proporcional de representació, que permet la participació de tots els sectors de la societat en la presa de decisions. Però això fa molt difícil que un d'ells tengui la majoria absoluta. Per tant, s'ha d'arribar a aquesta majoria arbitrant acords entre diferents grups en base a un progranma de govern que establesqui els punts en què els pactants coincideixen i que estan disposats a fer realitat conjuntament. Però per la mateixa lògica del sistema, és obvi que aquest pacte ha d'estar dirigit pel grup que, dins el pacte, té major suport popular. Pensar que, un cop assolit el pacte de govern, tant de dret té a dirigir-lo el grup amb dos diputats o regidors com el que en té deu o dotze, suposa no tenir cap respecte a la mateixa voluntat popular que s'invoca per fer el pacte. Idò això, que a mi me sembla tan obvi que fa empegueir haver-ho de recordar, és ignorat olímpicament a totes les nostres institucions. Per molt que el PP no ho vulgui acceptar, és ben legítim que els partits que estan en condicions programàtiques d'arribar a un acord formin una majoria, encara que no hi entri el partit que ha aconseguit el major suport popular sense arribar a la majoria absoluta. Però el sistema de repartiment que es practica aquí (vosaltres tendreu el del Consell Insular, i l'altre la batlia de Palma), que condueix a què una o més institucions tenguin al seu cap el representant del grup que ha obtingut el mínim suport popular, serà tan legal com es vulgui, però és una perversió de la democràcia. Ara mateix començarà el ball de batles que dimitiran perquè s'han repartit el temps de mandat amb el soci de coalició. Encara que no sigui més que subsconcient, la impressió que causen entre els ciutadans unes dimissions sense més justificació que el repartiment de temps d'ocupació de la cadira no pot esser més que funesta per a la salut de la democràcia. Però si ara resulta, segons diuen, que hi ha un moviment per formar una candidatura unitària d'esquerres a Palma que ofereix «generosament» el segon lloc de la llista al candidat del PSIB, s'haurà de reconèixer que ja s'ha arrissat el ris. Sigui quin sigui el candidat del PSIB, i sigui quin sigui el concepte que en tenguin els altres partits, no es pot obviar que seria el candidat proposat pel partit que ha obtengut el doble de representació popular que tots els altres junts que ara es volen repartir la pell de l'onso abans de caçar-lo. Vaja quines esquerres, i vaja quin respecte a la voluntat popular!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris