nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

En Pep Melià Ques

El passat 1 de març vaig anar, fent un passeig, a veure la senzilla però encertada exposició que es va muntar amb motiu de la Diada de les Balears, basada en diversos personatges que han fet història a les Balears. Mentre resseguia l'exposició anava escoltant els comentaris dels nostres conciutadans i així vaig poder escoltar com per a uns el foner era un «indio», mentre que per a altres n'Emili Darder era la persona que va instal·lar el rellotge anomenat en Figuera al capdamunt de l'Ajuntament de Palma. Per als més saberuts, els personatges que formaven l'exposició eren carrers de Palma.

Potser la qüestió no passa d'una anècdota més o menys gràfica i definitòria del coneixement que tenim els mallorquins de la nostra pròpia història. O potser és una mostra del panorama que han deixat els anys de negació o de persecució a la llengua, a la cultura, i a tots els signes d'identitat "entre ells el coneixement de la pròpia història" del nostre poble.

Davant la constatació que Mallorca i les Balears són una terra pobra en consciència nacional (per bé que en els darrers anys els avanços en aquest terreny són més que considerables), tota aportació a l'autoestima col·lectiva i la construcció d'un corpus ideològic, ajuda i fa paret.

I en aquest sentit, és veritat que el treball de reconstrucció de la consciència nacional compta amb moltes i diverses veus joves que, si més no, n'asseguren la continuïtat.

Una d'aquestes aportacions és per a mi la de Josep Melià Ques tant des de la seva vessant activista, forma part de la Junta Directiva del Grup Blanquerna i és membre d'altres associacions, com des de la vessant intel·lectual, amb els assaigs publicats i els seus articles a Diari de Balears.

I consider important la seva tasca primer de tot, perquè malgrat la molta producció literària en la nostra llengua, hi ha poca producció d'assaig sobre la nostra qüestió nacional. Sobretot des de la perspectiva dels articles d'en Pep, és a dir des d'una perspectiva balearista i molt pragmàtica (encara que no sé si és més pragmàtic aspirar a una Espanya com a estat plurinacional de veritat i a l'encaix de les diverses nacionalitats o demanar la independència dels Països Catalans).

Segon, perquè els articles d'en Pep Melià ens obliguen a plantejar-nos, a posicionar-nos, ens interpel·len sobre qüestions molt diverses de la vida quotidiana des d'una perspectiva nacionalista.

He seguit la trajectòria d'en Pep Melià, com a articulista, des que va començar a col·laborar a Diari de Balears l'any 1996. I puc dir que, en la meva modesta opinió de lector i potser una mica matisada per la de persona que s'enfronta, setmanalment a l'horror vacu i de l'article en blanc, que el Pep Melià opinador ha experimentat un procés de maduració que l'ha duit a haver aconseguit agafar-li la mesura al complicat estil de l'article d'opinió per a un diari. Un estil, que dit sigui de passada, és més literari que periodístic.

En Pep Melià va ser distingit, merescudament en la meva opinió, ahir vespre amb un dels premis 31 de Desembre, concretament amb el que va destinat a persones menors de 31 anys, el que duu el nom del poeta Bartomeu Rosselló Pòrcel. A alguns els sonarà aquest nom, és el d'un carrer de Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris