algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
12°

Una sentència gens sensible

La sentència del Constitucional sobre l'impost ecològic del gabinet Cañellas la tenim gràcies al recurs que el 1992 interposà el PSOE contra el decret que cuinà Jaume Matas, aleshores conseller d'economia i hisenda. Parlam de 25.000 milions de pessetes que no són bromes!

Al marge d'aquesta mala passada que ens ha fet el pacte de consuetud PP-PSOE, tornam a tenir sobre la taula el tema del finançament, un tema que, pel que veig, importa molt poc als partits de la consuetud perquè en això coincideixen tant que fins i tot coincideixen a fer-se la punyeta un a l'altre si això ha de reforçar el pacte tàcit. Un paper molt ben repartit per cert. El PP volgué solucionar el finançament fent pagar a les grans empreses contaminants, per ser grans i per ser contaminants perquè així evitava rebostejar en les butxaques dels ciutadans i en les caixes de l'Estat. Coherents amb el seu programa no volien molestar ni el ministeri d'hisenda ni els administrats de les Illes Balears, però decretant l'impost feien seva la preocupació financera i li cercaven una solució del seu estil.

Ara que el PSOE-PSIB és al govern ha tocat amb les mans el problema financer "hisenda és a mans d'un conseller socialista" i n'ha volgut arreglar una part del problema amb l'ecotaxa. Ha duit mala sort, com el PP, en triar el tema sobre el qual recaptar encara que ells, com a bons socialistes, han quasi universalitzat l'impost en aplicar-lo a tothom que vagi d'hotels. Ara ja són molts els que han de pagar o recaptar i han tocat sensibilitats espinoses com la dels hotelers, que jo em pensava que no ho eren de sensibles a la vista de com decoren les entrades dels seus establiments. El PSOE-PSIB, emperò, no es troba sol amb la impopularitat. Tres quartes parts de la població illenca "i això vol dir electors de tots els partits" veuen bé pagar per passar uns dies a les Balears. La recaptació s'ha de dedicar a rehabilitar paisatges, perquè el paisatge és la nostra força econòmica.

Potser s'ha de posar en dubte la pulcritud de la sentència del Constitucional, perquè també és constitucional la sensibilitat mediambiental si ens hem de creure l'article 45, joia ecologista de la Constitució. I és que el Tribunal Constitucional hauria de ponderar el que significa per al territori de les Illes Balears i per a la seva gent recaptar impostos sobre activitats consumidores de territori i recursos. El Tribunal hauria d'haver fet possible la cohabitació entre el desenvolupament econòmic i social i la conservació del medi i els recursos, una equació amb massa incògnites per poder resoldre's just des d'aquí.

Així, doncs, PP, PSOE i TC comparteixen la responsabilitat en l'ofegament financer del nostre país. Entenc que la postura de la judicatura és la més coherent perquè és un organisme amb un marge de maniobra limitat, encara que li coneixem altres sentències més adequades a la realitat social i política i no sols al text. Però, el PP i el PSOE, dos partits que han tocat amb les mans el govern d'aquestes illes! Aquests haurien de saber que el finançament no és un tema de partits, sinó un tema d'Estat, i no dic d'Estat espanyol sinó d'Estat del benestar.

No és un tema per fer-ne broma, ni pot ser utilitzat per desqualificar l'adversari. Per la nostra dedicació econòmica, tenim una població flotant de devers dotze milions de persones que actuen com a consumidors i productors i això exigeix inversions infraestructurals imprescindibles des de la captació d'aigua fins a la dotació de biblioteques. És més, de seguir les coses com ara pel que fa als corrents migratoris i als usos del temps d'oci, està del tot clar que o ens armam d'optimisme històric o caminam cap a un desenvolupament no durable, i l'optimisme sols el trobarem col·lectivament en la capacitat de decidir sobre el nostre futur. On podem anar sense finançament?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris