algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Animisme?

Torna l'animisme? Hi ha tot d'indicis que ens fan sospitar-ho i témer-ho. La creença que els fenòmens de la natura són animats i posseïts per un esperit intel·ligent (més que no explicats per lleis permanents i comprensibles per la raó humana mitjançant l'experiència) "que això és l'animisme, un disbarat com qualsevol altre" apunta en les planes dels diaris i en els comentaris dels telenotícies, esperonada per la lenitat de tanta irracionalitat escampada des de tants de fronts durant tant de temps entre tanta condescendència dels qui prediquen el tot s'hi val.

Fa poques setmanes, als Alps austríacs, un tren de muntanya va cremar-se dins un túnel. Encara no sabem del cert la causa d'aquesta catàstrofe i malgrat els múltiples i sospitosos motius de la tardança per explicar-la a les poques hores del sinistre les planes dels diaris ja anaven plenes de declaracions dels experts de sempre (experts en no res, principalment) que hi veien, en la base de la tragèdia, una resposta de la naturalesa a l'home modern, a l'home austríac, sembla, concretament, que gosa foradar les muntanyes alpines i conquerir-ne els silenciosos cims. Les vaques boges? Tothom sospita que "més enllà de consideracions científiques sobre el pinso que donen de menjar al bestiar, sobre els prions i sobre altres capítols semblants, gens desdenyables" la causa d'aquesta epidèmia, tràgica malgrat sembli controlada, és la cobdícia. Poc se n'ha parlat, tanmateix, mentre són innombrables les explicacions que aquesta malaltia no és sinó un altre càstig que ens engega la naturalesa, altra mostra que la naturalesa ha decidit clavar-nos un disgust, com el pare ensems indecís i cruel i despistat que mira d'escarmentar la filla atrotinada que freqüenta males companyies, només un punt manco ridícul que els fonamentalistes turcs que explicaven els terratrèmols com la resposta divina a l'altivesa dels qui proposen la llibertat de pensament. I embolica que fa fort. No hi ha calamitat, inundació, ventada, allau, incendi o tempesta (fins i tot els accidents de trànsit, el millor exemple que la naturalesa no hi pinta res en les més innegables tragèdies humanes, en les morts que no tenen per al comú cap altre culpable que un altre ésser humà) que no sigui apostrofada com el resultat d'una naturalesa empipada amb la nostra espècie, una torna que cap altre poder pot decidir ni administrar tret de l'univers sencer.

Poques veus s'alcen per dubtar-ne i per recordar que la ciència és un vehicle d'il·lustració, d'alliberament, un remei contra tota forma d'ocultació, potser perquè qualsevol pot ignorar-ho i amollar una editorial sobre la periòdica i regular comdemna que la naturalesa ens assesta com a resposta al nostre desafiament, ben igual que durant molt de temps hom veié les malalties com un càstig de la naturalesa a la inconsciència o a la maldat humanes. Atribuir a la natura la causa dels nostres mals no només és inútil i fals, sinó sobretot una aberració lògica, la que oblida que l'home "les persones, vaja" som una part de la naturalesa, amb la qual recordança es consuma el disbarat: la naturalesa es castiga a si mateixa.

Hi ha, en aquest animisme, de vegades espontani i innocent, d'altres deliberat i maliciós, quelcom encara pitjor. Rere aquesta aparença s'hi amaga, com rere tota ideologia digna de tal nom, un enorme engany: si ens arribem a creure que és la naturalesa alhora la culpable i la castigadora dels nostres mals, no cercarem els vertaders culpables, que prou que aniran preparant la següent tragèdia. No és de massa recordar-ho ara que, anant més lluny del nostre àmbit d'errors, una estació espacial ha començat a sobrevolar els nostres caps, o ara que s'acosta el període d'allaus a les muntanyes, o ara que tantes ciutats arreu del món han decidit inscriure's en la cura per enorgullir-se de l'edifici més alt del món. Si existeix la variant optimista de l'animisme, és indubtable que cada dia més oferim a la naturalesa l'oportunitat d'exhibir-nos els seus poders.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris