nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

L'Europa de Niça

La darrera cimera de la Unió Europea a Niça m'ha recordat una d'aquelles típiques reunions de partits o d'associacions en què es dediquen hores i hores a debatre les qüestions orgàniques (organització, comissions, reglaments, mecanismes de presa de decisions, etc.) i els minuts que resten a parlar de política o d'allò que es vol fer. La reunió de caps d'estat i de govern europeus a Niça ha arribat a un difícil equilibri entre els interessos dels diferents partits pel que fa al repartiment de vots al Consell Europeu, a les minories de bloqueig i les majories qualificades, a la composició de la Comissió o a la representació de cada país al Parlament Europeu. Era necessari que es fes: una Europa que es prepara per a l'ampliació cap a l'Est ha de reformar el seu entramat institucional. El problema és que això ha deixat en segon terme qüestions polítiques ben rellevants, o pitjor encara, ha ocultat que la Unió Europea té dificultats serioses per ser alguna cosa més que una zona de lliure mercat. Les valoracions de la cimera són ben il·lustratives: el principal element d'anàlisi ha estat esbrinar quin país ha sortit guanyant i quin ha sortit perdent.

La Carta Europea de Drets Fonamentals, que fa uns mesos semblava que havia de ser una qüestió central de la cimera, ha estat proclamada però no incorporada al Tractat de la Unió, amb la qual cosa ha quedat reduïda al paper decoratiu propi de les declaracions de bona voluntat. Aquest fracàs posa de manifest que la Unió Europea continua essent poca cosa més que una superestructura al servei de la lliure circulació de capitals i de mercaderies. L'aprofundiment en una Europa de la política, dels valors i de la solidaritat queda encara molt enfora.

L'Europa de Niça no és l'Europa que volem. Volem una Europa que faci de l'equitat entre els seus ciutadans un objectiu central, i en canvi tenim una Europa de països incapaços de cedir sobirania en matèria impositiva i que segueix tolerant els paradisos fiscals al seu interior. Volem una Europa completa, on l'ampliació cap a l'Est sigui el reconeixement d'una identitat històrica de valors i no una simple expansió de les oportunitats per a les empreses occidentals. Volem una Europa solidària amb el Sud, i no una Europa que promou amb entusiasme el lliure moviment dels doblers i dels béns mentre es tanca al lliure moviment de les persones. Volem una Europa dels pobles, i tenim una Europa dels estats. Volem una Europa de la pau, que opti per la diplomàcia preventiva, en lloc de parlar de cossos armats europeus amb vocació de subordinats del gran germà americà. I volem una Europa que canviï el rumb cap a la sostenibilitat, que no és aquesta Europa de les grans xarxes de transport, de la incapacitat per taxar l'ús de l'energia i de les sentències que diuen que la lliure competència està per damunt del dret de cada país de legislar en un sentit ambientalment progressista. De tota aquesta Europa que volem, a Niça no n'hem vist res: per això és imprescindible que la ciutadania es cregui amb capacitat de plantejar alternatives a l'Europa que ens volen imposar. La construcció europea ens cau lluny, i sembla difícil incidir-hi, però si hi renunciam feim un favor als que la volen fer a la seva mesura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris