nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

Campanes, galls a l'alba, i altres molèsties

L'altre dia de pagès vaig llegir que, a una parròquia de Ciutat i a una altra de la Part Forana, hi havia hagudes serioses protestes, una bona moguda, perquè, després d'uns anys de no funcionar les campanes, per deteriorament del campanar, del bastiment de les mateixes, o simplement per manca de campaner, els rectors corresponents havien solucionat els problemes d'infraestructura, informatitzat el seu maneig i ara tornaven a sonar. Però, alerta, ara resultava que molestaven una cosa de no dir, no deixaven dormir la gent conforme, o els distreien moltíssim de la necessària concentració per dur a bon termini les seves delicades feines quotidianes.

I vaig pensar, uep, cosa passa! El personal s'ha tornat molt nyic, molt «cocous», potser. Fins i tot vaig haver de llegir també que, a un d'aquests pobles dormitori que existeixen a vint quilòmetres a la rodona envoltant Ciutat de Mallorques, un dels nouvinguts, ja sabeu, venda del piset de Palma i compra de casa al poble amb corral i llimonera, paradeta de julivert, herba sana i moraduix, «panecillo» llonguet de socarrel, va fer una protesta formal a la Casa de la Vila perquè a l'alba, els galls cantaven i el despertaven. Jo, ben sovint, embullat fins més endins de la contravora dels enagos per algun problema burocràtic o informàtic, solc dir: no estic preparat per la vida moderna! A n'aquests «xiulesmiules» dels galls i les campanes, dir-los que són uns inadaptats sols temporals i que no es preocupin que s'hi acostumaran, tard o d'hora. Com nosaltres ens hem hagut d'acostumar als seus cotxes 4X4 aparcats damunt les voravies, al so dels aparells de música sofisticadíssims a les tantes amb motiu de festa o sense, i a les passades de frenada i els ensordidors tubs d'escapament dels «motorinos» dels seus renouers fillons de l'ànima. Que protestar per això, aquí i encara ara, és talment com fer-ho per allò que els carrers estan banyats perquè ha plogut, o perquè les persianes portegen per mor del vent, o pel paperí de la festa Major que és tot blanc i tu ets del Barça... Amb una paraula... I dir-los per si no ho saben que els galls canten perquè, a més de caponar les gallines, és la seva particular feina i no canviaran ara just perquè no els ve de gust a dues dotzenes d'urbanites recalcitrants. Que hi ha sistemes d'insonorització de vivendes: dobles vidres a les finestres per exemple, que al Coll d'en Rabassa, i més concretament a Cala Gamba, ja hem hagut d'adoptar per apaivagar els renous dels avions, del trànsit, del xou rialler dels addictes al «Casta», aquí a la vora, al «Café de Cala Gamba», quan acaba la funció i es comentada enmig del carrer, a les dues o les tres de la matinada entre riallotes estridents, per tota una colla de gent desconsiderada en escreix.

Dir-los també que, a Sineu, quan jo era al·lot, les campanes sonaven molt més que ara. Les hores i les mitges "els quarts, el rellotge de Sineu no els ha tocat mai, que jo recordi. A les misses, i a l'ofici els diumenges, més florejat, les avemaries, els trídus i les quaranta hores de rigor, quan n'era el temps. Els combregars a domicili als malalts que no podien anar a l'església, les extremuncions amb escolanet i paraigua, plogués o no plogués, que era un instrument estrictament litúrgic, o sia, escènic. Tocaven també a foc, si es produïa qualque incendi a la contrada, i en un no res tot el poble hi era a ajudar en el que podia. Aigua sobretot, clar. I els morts, el tocar de mort de les campanes, que amb la tristor del so arrabassaven les primeres llàgrimes als no molt acostats, però vaja. I el més curiós de tot és que, tenien un missatge concret el tocar de mort de les campanes: mon pare sabia distingir a l'acte si es tractava d'un home o una dona, si era un albat o una persona feta, si era fadrí o casat, si es tractava d'un capellà o una monja, si el difunt era un «senyor» o un sineuer lliset, com nosaltres mateixos. Aquesta saviesa antiga no la vaig saber heretar i em dol, ara.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris