nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

Tecnologia i vida privada

De forma recurrent, adés i ara, topam amb notícies que posen de manifest el caràcter extremadament intrusiu en la vida privada de les persones que tenen les tecnologies de la informació. La recollida, tractament i posterior ús de la informació que propicien aquestes tecnologies ha fet canviar de manera radical el concepte i abast del que acostumam anomenar vida privada. El primer exemple d'aquesta capacitat d'invasió vendria donat per l'ús de diners de plàstic i que dóna una informació ben detallada del que hem fet, on hem anat i dels nostres hàbits particulars de consum. Està clar que el perill no està en la simple utilització de les targes de pagament, el perill està en la informació que, a la llarga, el seu ús continuat dóna a aquells que hi tenen accés. Per posar altres exemples més moderns, hom podria parlar dels telèfons mòbils, els quals, per causes tècniques absolutament lligades al seu funcionament, donen a la companyia de telèfons la nostra situació exacta en tots i cada uns dels instants en què el tenim en marxa. Tanmateix, el fet que l'empresa pugui saber en cada moment on està ubicat físicament cada un dels seus usuaris, no li dóna dret a fer servir aquesta informació gaire més enllà de la seva rellevància als purs efectes de facturació de consum. O així hauria de ser, segons la llei. Però els puc ben assegurar que aquesta no és la pràctica habitual de, per exemple, Telefónica, ja que no fa gaire i just en el moment de creuar la frontera va tenir a bé fer-me arribar un missatge al mòbil en el qual se'm donava la benvinguda a França, ensems que em donava algunes informacions irrellevants i que, sobretot, jo no havia demanat. No queda més remei que acceptar que el telèfon mòbil connectat delata la nostra ubicació, però no seria gens sobrer que Telefónica fos prou discreta com per no fer-ho coneixedor de forma tan descarada. Més si hom té en compte que gràcies a una desafortunada aplicació de la llei de protecció de dades automatitzades, se suposa que Telefónica i la resta d'empreses (Gesa, i un llarg, llarguíssim etcètera) poden fer l'ús que vulguin de les nostres dades mentre no els diguem de forma fefaent el contrari, cosa que, per cert, jo he fet amb l'èxit que tot just els acab d'esmentar. Però el ventall d'activitats quotidianes relacionades amb les tecnologies de la informació que van escampant la nostra vida privada arreu, no acaben amb el telèfon o el correu electrònic, o ... Hi ha trampes subtils, desconegudes i difícilment comprovables que posen en qüestió la viabilitat de poder mantenir una vida privada, com per exemple la sospita, que existeix des de fa temps, que els documents creats amb segons quin programari de Microsoft oculten la identificació detallada de la màquina amb la qual ha estat fet, generant d'aquesta forma una senya d'identificació similar a la que generen les imperfectes i ja arcaiques màquines d'escriure i que són la font de valuoses pistes d'identificació en tantes pel·lícules de lladres i serenos.

I al bell mig d'aquest desgavell, en el qual les lleis, com és habitual, han tendit a afavorir els interessos de les grans corporacions, surten diversos governs europeus, amb el de Blair al capdavant, i diuen que les empreses tenen dret a controlar els correus electrònics dels seus empleats. Doncs que els controlin! La millor manera de fer inútil aquest control és no fer servir per res el correu de l'empresa i, en el seu lloc, fer servir adreces particulars, encara que, per accedir-hi hom faci servir el maquinari de l'empresa. Tanmateix ja fa temps que està clar que els únics secrets que estan realment garantits són els que no es comuniquen a ningú. Hi ha solucions intermèdies, com per exemple codificar el contingut dels missatges, però això és feina i no sempre s'ho paga. Arribats en aquest punt i abans de parar, no puc deixar de recordar, amb nostàlgia, que els ordinadors personals els van idear quatre revolucionaris que volien alliberar la tecnologia de la tirania dels estats i de les grans corporacions...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris