nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Un bon pacte PP-PSOE

Al marge dels antics acords institucionals (com els desapareguts pactes d'Ajuria Enea i Madrid), un pacte com el que ahir signaren PP i PSOE feia falta des de fa molts anys. L'acord és important sobretot pel fons: és dir-li als nazi-estalinistes que no existeix la més mínima encletxa perquè els dos partits que ocupen o poden ocupar el Govern central legitimin, ni tan sols implícitament, els repugnants mètodes violents i que per aquest via res no hi ha a fer. Encara que moltes vegades això s'ha dit, era important que els dos grans partits fossin capaços de pactar-ho i deixar-ho escrit. Els ciutadans, així, sabem que almanco en el més essencial, el rebuig total i absolut a la violència, no hi ha fissures i, sobretot, que de l'ús de la violència no se'n derivaran avantatges polítics. Perquè era important deixar-ho escrit, aquest Pacte és bo, molt bo per a la democràcia i la pau. Un segon aspecte destacable del Pacte PP-PSOE és que no s'hi ha convidat el PNB (ni a cap altre partit) i que s'ha considerat, i tal com s'ha fet des de sectors nacionalistes, com un pacte «contra» el PNB. D'entrada és com a mínim curiós que quan els dos grans partits fan un pacte estrictament així, entre partits, siguin criticats perquè no vulguin implicar els nacionalistes o d'altres partits i en canvi, i contradictòriament, quan alguns partits nacionalistes fan pactes, estrictament també de partit, no se'ls critica. Per exemple amb el cas del pacte clarament anti-no-nacionalista com el de Lizarra (i al respecte la simbòlica i estrambòlica presència d'IU no li lleva la catalogació). O amb el pacte entre segons quins partits nacionalistes, excloent-hi d'altres també nacionalistes, com la Declaració de Barcelona. Pareix que la crítica només val per a uns i no per els altres, quan tots són pacte estrictament entre partits. I és que el Pacte PP-PSOE (com Lizarra o Barcelona) no és un pacte institucional (que en aquest cas sí que seria criticable excloure els altres partits democràtics) sinó orgànic, entre partits. Els partits pacten el què, quan i amb qui ho creuen oportú segons afinitats, no amb els que no hi estan d'acord. Per aquest cantó arribam a l'altra consideració: el seu presumpte caràcter antinacionalista. No ho és, d'antinacionalista, almanco en el sentit que s'ha volgut fer entendre des dels nacionalisme. És un pacte que, sí, perjudica, i molt, el PNB. Però no pel que el PNB defensa o vulgui defensar, sinó perquè és un pacte de fortalesa dels dos partits no-nacionalistes. El Pacte enlloc diu que per pactar res amb el PNB aquest hagi de renunciar a la seva ideologia, sinó que, el que diu, és que si el PNB vol formar majories amb PP o PSOE haurà de renunciar als instruments (que no a les idees) del seu independentisme durant la vigència de tal hipotètic pacte. Només faltaria. El contrari seria tant com obligar a partits no nacionalistes a assumir no només el nacionalisme, sinó l'independentisme. I aquest és el bessó polític del Pacte, allò que més mal ha fet al PNB. Perquè aquest partit sempre ha jugat amb un gran avantatge polític. Podia dir i fer gairebé qualsevol cosa (com intentar el pacte amb els nazi-estalinistes) i, si li sortia malament, tornar a pactar amb un enfeblit PSE-PSOE que no era més que una comparsa nacionalista. Era el coixí que li assegurava ser (i no només estar en) el poder del País Basc. Aquest Pacte el que li diu al PNB és que si a partir d'ara vol pactar majories al Parlament basc, amb PP o PSOE, ho haurà de fer d'igual a igual, i no donar per pressuposada l'existència d'un onzè manament diví que digui que el PNB governarà sempre, i els altres només seran comparses». El que el Pacte adverteix és que si se repetís la situació de 1986, quan el PSE-PSOE va renunciar a encapçalar el Govern basc en benefici del PNB, les actuacions serien molt diferents. Amb aquest Pacte la democràcia guanya molt. I el nacionalisme basc l'únic que hi perd (i democràticament cal dir que: a la fi!) és aquesta situació d'avantatge que els ha fet donar per suposat que tothom seguiria trobant natural» que sempre governassin. El que el Pacte diu al PNB és que és com els altres. Poden governar, o no. Com tothom. Segons els vots. Per això és un bon pacte que enforteix la democràcia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris