algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Quadern de viatge

Dilluns, 4." Escarrufat davant les declaracions d'un líder sindical en un informatiu: «Ahora esta comunidad no exporta zapatos, ni bisuteria. Exporta paro». Aclariré que es referia al fet que alguns, no sé si pocs o molts, treballadors, un cop finalitzada la temporada turística, tornen als seus llocs d'origen i hi cobren l'atur que els correspon. He de confessar que m'ha encegat la lluminositat del seu raonament. Quina capacitat de síntesi! Quina lucidesa sindical! Admet que ha augmentat la meva admiració pel sindicalisme en general i per aquest alliberat en especial. Vegem si ho he entès: hi ha, en una comunitat ics, unes persones que, dissortadament, no tenen feina, perquè no n'hi ha. Aquestes persones, coneixedores de la demanda de mà d'obra, es traslladen aquí per treballar durant mig any. Quan ha acabat el termini del seu contracte, en comptes d'instal·lar-se aquí, on certament la vida és cara, decideixen tornar a ca seva i cobrar allí el subsidi corresponent, la qual cosa em sembla no només normal, sinó preferible. Aleshores, segons la llumenera, el que feim és exportar atur. Que fort! És per llogar-hi cadireta i fer mambelletetes. Dimarts, 5." D'Elias Canetti als responsables del Solleric: «La porcellana com una manera de repartir i decorar la por de les catàstrofes. Qui té molta porcellana al seu voltant, a ell mateix amb prou feines li pot passar res. I que boniques que són les seves mil petites pors! Com pot vigilar-les, guardar-les i tenir-ne cura!».

Dimecres, 6." S'aferren com a pegellides en una roca la procedència de la qual és humana. Una roca al voltant de la qual formen una guàrdia pretoriana disposada a la seva defensa, sigui quin sigui el preu per a mantenir-la intacta. Em referm en què «no esdevindrà miracle l'acte de l'home» i la Constitució no és una excepció. Tot el que els homes facin, altres homes ho poden refer si els convé. El text constitucional, del qual alguns s'apoderen en exclusiva com si fossin els elegits d'un déu legal, hauria de ser una eina sobre la qual edificar la convivència, no un dogma que cal imposar malgrat causi perjudici. Hi ha fonamentalisme en l'aferrissat sosteniment d'una doctrina que exigeix el sacrifici o la renúncia d'una part de la ciutadania de l'estat. Aquest conservadorisme fa sospitar que el text afavoreix els interessos dels qui el defensen i es neguen a perdre els privilegis que n'obtenen. Aquesta visió inalterable de les normes evidencia el tarannà intransigent d'aquells que a la llibertat l'entenen com l'espai entre els dos marges que ells mateixos determinen. Tots aquells que, intel·lectualment, es trobin més enllà d'aquests marges, són acusats d'atemptar contra la unitat i, en conseqüència, poden ser tractats de nacionalistes, o sigui de cismàtics, que en l'actual ordre establert es consideren els enemics del sistema i als quals cal anatematitzar. Dijous, 7." Tornar als orígens, dels quals mai no he renunciat. Tenc a les mans els trenta-sis exemplars de l'edició acurada del meu darrer llibre, D'ofici botxí. Una suite de trenta-sis poemes, encapçalada per una lluna negra d'en Pep Coll a la coberta i precedida per un sonet d'en Miquel Mestre que fa de pòrtic i resum, que m'ha servit, si més no, per alleugerir, mitjançant la seva escriptura, els temps durs que he viscut aquest any que tancam i que m'abelleix compartir amb els meus amics i amb les persones amb les que, per un o altre motiu, estic en deute.

Dissabte, 9." Els pactes són el resultat d'una negociació. En les negociacions, els negociadors sempre cerquen obtenir guanys o beneficis per a la seva causa i, potser, provocar danys o perjudicis a la causa dels adversaris. Amb l'exclusió de les forces democràtiques nacionalistes del pacte contra el terrorisme s'hi amaga, a més d'intentar fracturar les formacions nacionalistes, un doble objectiu: reforçar la política espanyolista de l'estat, en la qual almenys un dels dos partits signants no té fissures i evitar haver de tractar el problema des de l'arrel que el provoca, la qual cosa ocasionaria discrepàncies envers l'única solució que es proposa. Excloure la solució política i fer ús només de la policíaca, a més de ser un error històric, pot accelerar, pel que fa als nacionalismes, el procés involucionista que viu una gran part de la societat espanyola.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris