cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Angela von Neumann al Solleric

Una exposició com la que hi ha ara al casal Solleric, ocupant totes les sales de les tres plantes de l'edifici obertes al públic, s'ha de prendre «amb bones», com deim amb expressió que no sé si està o no normalitzada, malgrat «anar amb bones» és expressió recollida en l'Alcover-Moll.

De fet, davant la quantitat i la qualitat de les obres aplegades seria més aviat absurd pretendre donar-ne una visió o valoració massa exhaustiva. Em limitaré, doncs, a tractar d'encoratjar la seva visita "i millor seria fer-n'hi dues o tres, de visites, davant l'abundància de material", tot provant de donar compte d'aquelles obres que m'han semblat més importants, començant, com pareix més adient, per les d'Angela von Neumann (en un pròxim article ja parlarem de les de John Ulbricht).

Del 1947, m'ha cridat molt l'atenció un Estudi de nu, d'un extraordinari vigor, fet amb carbó sobre paper amb una seguretat i una insuperable economia de traços realment impactant i admirable. Dins un estil semblant, malgrat tractar-se d'un oli, hi ha un Retrat d'una model nua, de 1949, que podria titlar-se tal vegada d'expressionista.

De 1953 hi ha tota una sèrie (Denver Cityscape, Denver Cityscape 4, Denver Cityscape 1 i sobretot el Denver Cityscape 6) d'interpretacions diguem-ne geomètriques amb línies de demarcació o de disseny molt marcades i uns colorits plans, forts i molt nets.

També hi ha un curiós paisatge frontal de Galilea (1957), el lloc de residència adoptat pel matrimoni, interpretat també amb un cert geometrisme, que juga sobretot amb uns nigulets individuals i les seves ombres separades sobre les cases disseminades.

A la sala de planta baixa, la primera que es visita, també hi ha dos olis notables, John (1951) "un retrat de John Ulbricht amb camisa de quadres" i Festa (1953).

Realment exquisida resulta una sèrie de xilografies que representen, o millor interpreten, els Signes del Zodiac amb una gran elegància gràfica.

Totes les obres més amunt esmentades no corresponen a l'estil o a la manera més coneguda de l'artista, que s'agrada de lliurar-se als arabescos més intricats en els detalls del dibuix i a un colorit molt delicat i a la vegada contrastat. Dins aquesta manera gosaria destacar un guaix sobre paper, Flors (1954). També un Peix (1973), construït en base d'una mena de puntillisme en el qual contrasten els verds i uns vermells molt clars; l'agosarat Conill, també de 1973, en el qual l'animaló està realitzat en tonalitats vermelloses mentre que la seva imatge, reflectida en el mirall d'un estany, ho està en tonalitats vermelloses; un altre guaix sobre paper, Elefant (1974), amb unes curioses franges, i un oli molt característic, El meu estudi (1977).

Sobretot voldria destacar la importància de tres olis de formats més grossos, que es troben al final o al cul de sac de les sales de la primera planta o entreplanta. Són tres peces memorables que el seu emplaçament tal volta no afavoreix massa: per odre cronològic, Dia d'estiu (1954), Saskia amb el seu moix (1961) i Saskia i Juanito (1965). Lector pacient que m'has seguit fins aquí, no et perdis aquests tres quadres; no et perdis aquesta exposició.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris