lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

Ara ve Nadal, menjarem torrons

Quan surti publicada aqueixa carta, segurament mancarà poc temps per a les festes nadalenques i molta gent tirarà la casa per la finestra, com se sol dir, malgrat que llavors hàgim de posar mà a les mongetes i les patates durant tot el mes de gener. Per començar, hem d'anar a sopar la Nit de Nadal o la «Nochebuena» com diuen moltes persones, i ens podem imaginar el que costa un sopar a aqueixes altres, pens que no te n'alliberes d'unes quinze o vint mil pessetes, com a mínim, i tot per fruir d'un luxe i d'una suposada felicitat que desapareixerà en sortir del restaurant, després d'haver-nos sucat les butxaques. Llavors altres parcel·les de la nostra vida patiran econòmicament, com pot ser les classes de repàs dels nostres fills i tantes altres. Però nosaltres ens haurem divertit. Llavors, el dia de Nadal hem d'arraconar possibles projectes de vertadera estimació a la família i altra gent, hem d'arraconar també la possibilitat de refermar una relació de parella una mica destrossada i hem d'arraconar la possibilitat de comprometre's econòmicament i d'una manera seriosa amb la gent d'altres pobles i països que ni tan sols tendran damunt la taula una barra de torró de promoció d'aqueixes que semblen una radiografia. Ho hem d'arraconar tot i posar en el seu lloc un personatge estrany anomenat Santa claus, o Pare Nadal en bon mallorquí, perquè és necessari que els nostres fills tenguin temps per jugar, en nom d'un consumisme aberrant, absurd i estúpid. Perquè és clar que els nins no poden jugar si reben les juguetes el dia dels Reis Màgics (aquests sí que són ben nostres i no la tradició forana del Pare Nadal), llavors tornen a començar les escoles i els nins, que tenen informàtica, anglès o alemany, futbol, taek-wondo, etc. Tota la setmana, no tenen temps ni tan sols per vere les juguetes. Hem provat de deixar que els nostres fills siguin nins com Déu mana i no professionals amb màsters de tot manco el d'humanitat?

Sincerament, no es tracta d'omplir el gavatx tant com omplir el cervell i el cor de bones intencions i compromisos que puguem dur a terme. Al cap i a la fi, aquell Nin que va néixer fa 2000 anys dins una establia, enredat de fred i amb la pobresa per regne, era feliç i no havia de menester res de res més que l'estimació dels seus pares i la conformitat amb ell mateix.

Joan Llorenç Amer Comas. Marratxí

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris