algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El futur d'UM

El congrés de dissabte passat d'Unió Mallorquina ha deixat més clara que mai la sensació d'autosatisfacció de la formació que lideren Munar i Morales. No és per a menys. Entre els convidats es trobaven, asseguts un devora l'altre, un president de comunitat autònoma d'esquerres i un ministre de Medi Ambient de dretes. I si Antich ocupa despatx ara al Consolat i Matas se n'ha hagut d'anar a trepitjar estores a Madrid és perquè UM així ho ha volgut. Per tant, l'autocomplaença dels unionistes estava més que justificada. La seva estratègia és molt clara: mantenir el Pacte de Progrés passi el que passi fins el 2003 i créixer tant com puguin a costa del PP. De fet, aquest viatge a l'oposició dels populars és el tribut que estan pagant per la seva prepotència dels darrers quinze anys. Però les coses estan canviant de manera vertiginosa. Amb la boca petita ha començat un nou debat dins sectors del PP. Es diu «la necesstiat d'UM», i va molt més lluny d'acords conjunturals. Entre els populars amb una certa vena (o cartera) nacionalista i que no veuen amb gaire bons ulls el centralisme cada cop més descarnat que representa Aznar, creix la sensació que podria ser molt positiu comptar amb una UM forta. Això sempre podria servir d'excusa davant Madrid quan Moncloa volgués imposar coses que aquí no agraden. Aznar vol agranar aquí el 2003. Però si això passàs guanyarien Madrid i els seus ambaixadors plenipotenciaris, i no tant el conservadorisme mallorquí, que hauria de posar-se vergonyosament a les ordres davant qualsevol caprici miop del Manzanares. Aquest és el veritable debat de fons dels propers mesos entre grups de populars entristits: «Ens farà tant de mal UM si creix una mica sobre les nostres espatles o, en realitat, ens fa un favor si després podem pactar amb ells?».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris