nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
11°

Mirant cap a Calvià

Sempre convé seguir amb atenció tot el que passa a Calvià. En alguns aspectes, el municipi de Margarita Nájera (tranquils, que avui la cosa no va de repartir estopa) representa per a la resta de Mallorca allò que els EUA signifiquen per a la resta d'Occident. No es tracta que malvats calvianers tinguin un pla ocult "com el que Antoni Roig diu que té Emaya per netejar Palma; perdó pel parèntesi excessiu, però m'han dit que Joan Fageda està molt content, perquè li atribueixin un pla d'alguna cosa encara que sigui secret. No es tracta, havia començat a escriure, que ambiciosos calvianers aspirin a tenir un poder hegemònic sobre la Roqueta. Simplement de constatar que tot el que passa a Calvià, més tard o més d'hora, acaba succeint pertot arreu. Per exemple, que l'esquerra governi amb Unió Mallorquina "es curiós que a tots els socialistes que han governat amb UM en algun lloc, els sàpiga un greu immens que altres socialistes ho facin quan ells no poden, com també es curiós això que m'han contat que a Calvià els únics polítics que conserven el tractament de «don» són els uemites. Però jo no volia anar aquí. Simplement volia fer notar que els fenòmens econòmics, culturals, socials, mediambientals que tenen lloc a Calvià s'acaben estenent pertot arreu amb més o menys intensitat: emigració massiva, ciment, doblers fàcils... I convé anar alerta. L'altre dia vaig escoltar a una televisió com la regidora Neus Pacheco reconeixia que, per raons molt diverses, totes elles relacionades amb el model econòmic de desenvolupament que s'ha triat, a Calvià es comencen a trobar amb un fracàs de tipus humà: els joves tenen una escolarització "per dir-ho així" precària, que serveix per proveir el mercat de mà d'obra poc qualificada. El resum, molt simplificat, d'allò que diu Pacheco, m'ho confirmà una psicòloga dels Serveis Socials del Consell de Mallorca i, després, una conversa amb professors que fan feina a Son Ferrer. Sembla que Pacheco és partidària d'acarar el problema, i deixar anar el «Calvià va bé», perquè darrere el fracàs escolar s'hi amaguen fracassos socials. La qüestió, però, és que el problema revesteix ja una certa emergència, i a la resta de l'Illa no hauríem d'esperar que es manifesti tan cruament com es manifesta també a determinades barriades de Palma. Ara es parla molt d'atenció a la diversitat, quan allò que es veu venir és l'homogeneïtat: escoles especialitzades en determinats tipus socioculturals. Damià Pons, Fernanda Caro i Josefina Sintes hi haurien de reflexionar conjuntament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris