muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Dream Team i efectivitat

L'altre dia un bon amic meu, la qual cosa no vol dir que sigui correligionari de partit, em feia un comentari sobre les sessions del Parlament Balear. Em deia que la dreta, tan retòrica, tan folklòrica, tan estantissa com vulgueu es mostra molt més cohesionada que no l'esquerra o el Pacte de Progrés. De totes maneres, em feia notar, no té res a veure amb el fet que la dreta s'articuli en torn d'unes soles sigles i el Govern ho faci en torn de diverses etiquetes. No, és tota una altra cosa que algun dia posats a fer estudis de qualsevol futilitat, caldria analitzar. Quan una senyoria del PP, des de l'escó o des de la tribuna, digui el que digui, faci el fest que faci sempre té aquella mitja dotzena d'acòlits que li riuen la gràcia o l'esperonen per assolir l'únic objectiu que ara tenen: donar maceta al Govern. No importa que el discurs no vagi carregat d'arguments, ni de consistències, ni de lògica, basta que vagi més o menys salpebrat de llenya, de dinamita o de fosc d'artifici. Si per a tal objectiu cal demanar unes pistes de neu artifical a la mola per potenciar el turisme d'hivern a Formentera es demanen sense un tel d'impudícia. Malgrat que de tot el que passi dins aquell prosceni patri no en transcendeixi ni un borrall a l'opinió pública. Cal sempre jugar al límit, no caure dins el parany del tedi. Cal minar la moral del contrari, crear-los allò que en terminologia futbolística se'n diu, traduït, por escènica.

No sé, a vegades, em deia l'amic, pens que el nivell d'exigència que té l'electorat a dretes és molt diferent al de l'electorat progressista. La dreta sembla que té un únic objectiu: ocupar el poder. I qualsevol tàctica, qualsevol estratègia és bona. Quan l'ocupen i fins i tot quan no l'ocupen, tant els polítics de primera, segona, tercera fila, o fins i tot els del galliner, els agents mediàtics i l'electorat en general es mostren cohesionats. No hi ha dissidències, si més no públiques. Per ventura no volen quedar descol·locats i aspiren a alguna assessoria, com els que ara l'ocupen ex-alts càrrecs a Can Fageda? Per ventura aspiren a ser recompensats via els seus interessos particulars? (un govern no només requalifica terrenys sinó que compra des d'ordinadors fins a maquinetes de fer punta). O per ventura els basta la satisfacció moral de veure que els seus ocupen el poder? Sigui com sigui, el nivell d'exigència que emana des de la pròpia claca és menor, basta l'efectivitat, el pragmatisme del triomf. Fins i tot els que en aquest camí cauen en desgràcia "això passa fins i tot a les més bones famílies" callen, no fan pública la seva dissidència i molt menys, si el tenen, el seu ressentiment. Algú ha sentit escainar, fins i tot en aquests moments de falta de lideratge del PP Balear, algun gallet de l'època d'en Cañellas i que ara resta embalsamat als quarters d'hivern?

En canvi això no passa a l'altre costat. El pragmatisme d'ocupar el poder "alerta no em va dir, l'amic, el pragmatisme per ocupar el poder" no és una virtut, ni un mèrit, sinó més aviat una màcula, un pecat. No hi ha aquesta disciplina, aquesta paciència, aquesta condescendència que mostra la dreta. A les forces progressistes se'ls exigeix que ho facin bé i ràpidament. I a vegades es confon fer-ho bé en termes generals, a fer-ho bé a la parcel·la del petit angle que domina l'observador particular. Em deia, lúcid, l'amic, que ho podríem comparar a un equip de futbol. El públic de la dreta vol veure guanyar el seu equip, encara que practiqui un joc dur, un joc poc vistós, encara que el gol es faci amb el cul o de rebot. En canvi, l'esquerra vol un «dream team» on allò que compta és jugar molt bé, fer passades d'esperó i vaselines immortals, encara que es perdi el partit i la lliga.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris