algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Pre-Nadal

El pre-Nadal plana en forma de participacions de loteria, sopars de feina i amics invisibles, una teràpia adequada només per a aquells que no en tenen dels de veres. Hi ha poques coses tan compromeses "haver d'opinar sobre el nou pentinat o un vestit de festa de la teva parella, tal vegada" com haver de regalar-li qualque cosa a un company de feina amb qui no t'uneix més que la feina i el sopar de Nadal. Pot ser pitjor: et pot tocar organitzar-lo o comptar els doblers a l'hora de pagar el compte. Més violent que seure amb els caps "un honor reservat als qui arriben tard a la cita" és que te toqui devora de l'abstemi del grup, tot i que, no ens enganyem, hi ha gremis on la sobrietat no és un dels atributs més estesos. Un periodista que no beu és com un ésser albí: en surt un de cada milió, i ni les tècniques genètiques més avançades poden reproduir-lo. Seria com trobar-ne un amb l'ego moderat, però ja està bé d'endogàmia "una altra característica", que el pre-Nadal és germanor i consum desmesurat, l'antidepressiu més eficient. A més, tota la fitxa tècnica abans esmentada podria ser aplicada també als arquitectes, als dermatòlegs i als cacics analfabets, amb petites modificacions.

El pre-Nadal és l'època idònia per dedicar-se a conspirar sense càrrec de consciència. Més endavant, cap als vints de desembre, apareixen els remordiments i l'esperit de Bailey-Stewart a Pottersville, i totes les males voluntats acumulades es converteixen en germanor per obra i gràcia de la cocac... "lapsus" de l'esperit sant, capaç de fer que Barak i Arafat es fonguin en una abraçada.

Serà qüestió d'aprofitar les dates per escampar el mal ambient "aquí un granet de sorra", tot i que, com Murphy viu, totes les passes que faceu en aquest sentit seran vistes com a acostaments amistosos als companys, coneguts i familiars pesats... Tanta sort que tendrem un any per endavant...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris