algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Barcelona-Marsella-Niça

Aquests dies són a Niça els caps d'estat i govern de la UE per veure com ho fan per donar entrada al club a països de l'Europa de l'est, als antics països comunistes per entendre'ns fent servir terminologia de la Guerra Freda. El nucli d'Europa "França i Alemanya" ja fa segles que miren cap a l'est. Àustria-Hongria va fer arribar Europa fins als Balcans i França trobà aliats a les llunyanes costes de la Mar Negra. A l'elegant Niça, la UE provarà de treure's el mal gust de boca que li ha deixat no actuar d'hora a la guerra de Iugoslàvia. Aquest interès d'ara és conseqüència d'aquell fracàs, però Europa no cerca sols el prestigi i l'arbitratge a l'Est, sinó que sobretot cerca la seguretat. Ampliant el club en una dotzena de socis garanteix que no hi haurà bregues, o que almenys les bregues seran al propi pati i es podrà posar ordre amb facilitat.

Aquest interès i preocupació per l'Orient contrasten amb l'escassa atenció que Europa dóna al seu sud, a la Mediterrània en definitiva. No fa un mes encara, a la meridional Marsella no hi hagué manera que l'Europa del sud es prengués seriosament la Mediterrània com un espai propi, com un espai on intervenir-hi. Els francesos sorprenen en aquesta ocasió perquè sempre han estat mediterranistes, colonialment mediterranistes i intel·lectualment, sobretot si recordam Braudel.

Marsella va ser una cimera pobra i no perquè es prenguessin pocs acords, sinó perquè la conferència de Barcelona sobre la Mediterrània que se celebrà el 195 tingué el gran mèrit d'animar una presa de consciència mediterranista que ara s'ha esvaït. I precisament s'ha esvaït quan més necessària és pel que veim amb la migració diària Sud-Nord. La Mediterrània hauria de ser un punt preferent d'Europa i ho hauria de ser per diverses raons. Perquè Palestina i el món àrab en general reclamen d'Europa atenció per mirar d'avançar en la pau a l'Orient Mitjà. Perquè el que avui són immigrants necessaris a Europa demà poden ser sobrers i serà aleshores quan haurem de menester previsions per tal que aquesta gent pugui tornar als seus països d'origen portant-se amb ells els petits capitals que hagin acumulat al vell continent, uns petits capitals imprescindibles per teixir xarxes autòctones de producció al Magrib. És més, a Europa li agrada ventar-se de ser una defensora dels Drets Humans i per exportar això ja hem vist que no basta amb declaracions institucionals i acords de comerç amb clàusules que no es compleixen. La millor garantia de respecte als Drets Humans al Sud està a estimular el diàleg entre les societats civils de les dues ribes perquè serà la riquesa i complexitat de les relacions humanes allò que evitarà conflictes i marginació. Si l'única relació Nord-Sud ha de quedar a mans de tecnòcrates i mercaders anam servits perquè aquests no solen ser bons garants de la seguretat civil.

Això era el que impulsava Barcelona 95, la col·laboració euromediterrània un cop confirmat que ni el militarisme, ni la dictadura, ni el socialisme d'Estat han servit al Sud per sortir de la misèria.

I tot això, si ho miram des de les Illes Balears, ens ha de resultar especialment interessant per la nostra ubicació geogràfica i pel futur. Quan els historiadors ens referim al nostre espai de relacions internacionals, per força miram sempre la Mediterrània.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris