nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

Regionalistes tanmateix

En principi, ser nacionalista significa tenir confiança en la capacitat de la pròpia gent per autogovernar-se, i, si la política que li ve imposada per l'estat dóna més perjudicis que beneficis, exercir el dret de tots els pobles a viure amb independència. Els partits que treballen per aconseguir més autogovern, però sense voler qüestionar, en cap circumstància, la dependència de la metròpoli, abans s'anonemaven regionalistes. Ara UM ha introduït un neologisme que té moltes possibilitats de prosperar: el nacionalisme que toca de peus en terra. En molts d'àmbits la paraula «nacionalista» està criminalitzada i és molt positiu que els regionalistes es vulguin dir nacionalistes, encara que sigui amb afegitons. Així i tot, hem de recordar que el reglament de les curses de caminar diu que un peu sempre ha de tocar en terra, però si es tracta de córrer no és necessari. tots entenem que allò que no pot ser, no pot ser (i, a més és impossible); però també hauríem d'entendre tots que el valor dels arguments, i el realisme de les convencions no depenen gaire del seu èxit electoral. Si fos així, Josep Melià hauria estat un llunàtic i el del PP seria el nacionalisme mallorquí que més toca de peus en terra. Li ho vaig demanar, no fa molt, a Josep Melià: «Per què UM no es converteix en un partit nacionalista dur?» Melià, que coneixia perfectament la taxonomia dels nacionalismes, va entendre que «dur» volia dir, en aquell context, «coherent». La resposta de Melià va ser que UM ja arribava tan lluny com podia, donada la seva militància; que ja havia costat molt definir-se com a nacionalistes. Melià va fer el possible per convèncer la gent amb les seves idees. La UM d'Albertí en canvi, mirava d'adoptar les idees de la gent. En Jeroni ho va dir ben clar després del fracàs electoral de l'Operació Reformista: «Ens hem equivocat, la gent no va per aquí; ho hem entès i ens hi acostarem». La UM actual és l'hereva d'aquells plantejaments i és un partit pragmàtic, que toca de peus en terra. Oportunista, dirien alguns sense perdre precisió. Maria Antònia Munar fa tant com pot, i això és, probablement allò que convé a un electorat desconscienciat. Aquesta és, precisament, la coartada del PSM, amb la diferència, però, que la seva militància va molt més enllà que el propi partit. Són, per tant, nacionalismes oportunistes que prioritzen la proximitat a l'electorat, un empenyent-lo una mica i l'altre anant a remolc. tot i aquests matisos, les semblances són tan grans que és dificil entendre com el PSM rebutja els oferiments d'anar junts a les eleccions que UM li fa arribar cíclicament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris