És una pena que Javier Arenas hagi passat per Son Servera sense fer una dissertació sobre la kale borroka i la coacció als càrrecs electes. És una pena que encara avui no haguem pogut escoltar les explicacions d'Alexandre Forcades i de l'equip de llumeneres, ara excel·lentment col·locades, que impulsaren l'aprovació de l'impost ecològic. És una pena que els defensors més cridaners de la Constitució callin quan el Tribunal Constitucional els toma una llei. Fa pena també haver de llegir la nota de premsa de Comissions Obreres contra Damià Pons. Conté una seguit d'expressions que no poden quedar com a simples insinuacions. Per exemple: «Demanam un cop més al Govern que no es deixi pressionar per un discurs catalanista que amaga altres intencions i que no respon a les reclamacions de la societat». Del to, se'n desprèn que això del «discurs catalanista» no agrada gaire als «cocos». Però això és una menudesa. Com a ciutadà, m'importa molt més saber quines són les intencions ocultes de la Conselleria d'Educació. Si el sindicat les coneix, té l'obligació de fer-les públiques. Davant una afirmació del tipus «La normalització lingüística tant li fa al PSM mentre no li toquin el corralet d'Educació», jo demanaria als denunciants que m'explicassin qui i per què vol entrar al corralet que el PSM comparteix amb el PSIB-PSOE. O dit d'una altra manera: hi ha algú que no pugui entrar al corralet? Fa la impressió que Comissions Obreres té constància de fets molt greus amagats darrere una demagògica cortina de fum i que no s'atreveix a denunciar-los clarament. No m'ho puc creure. És que els manca coratge? Si és així, que tanquin el «chiringuito», perquè el silenci els converteix en còmplices.