algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Què ha passat a la Haia

La conferència de Nacions Unides sobre el clima que fa poc va tenir lloc a la Haia va acabar amb un fracàs rotund. Els diferents països europeus han aprofitat per deixar clar que la culpa era dels Estats Units, i que ells defensaven una vertadera protecció del clima. Ni tan sols el nostre ministre Matas no ha perdut l'ocasió de treure pit i dir que els dolents han estat els americans. Podem córrer un vel pietós sobre la manca de coherència dels països europeus en conjunt, que defensen compromisos internacionals de reducció de gasos hivernacle però no han estat capaços de fer passes endavant en qüestions com la de les taxes sobre l'energia, per no dir res sobre la posició espanyola. El cas és que de la cimera de la Haia no n'ha sortit ni el mínim que s'esperava: un impuls al protocol de Kyoto, que permetés la seva ratificació i l'avanç cap a mesures més decidides per fer front a l'amenaça del canvi climàtic.

La qüestió central que ha fer fracassar les negociacions de la Haia ha estat la dels anomenats «forats» del Protocol de Kyoto, és a dir, els mecanismes que poden permetre a un país complir amb els acords sense fer cap esforç significatiu de reducció de les seves emissions. Aquests forats són, bàsicament, la possibilitat de comercialitzar sense límits quotes d'emissions entre països, la comptabilització com a reducció de les inversions fetes en «tecnologia neta» (que pot incloure l'energia nuclear) i la comptabilització com a reducció dels absorbidors de carboni de què disposi cada país (que poden ser plantacions de capacitat d'absorció de carboni gens comprovada). D'altra banda, els Estats Units i els altres països de línia dura defensavan un tractat sense capacitat sancionadora, cosa que equival a un tractat d'efectivitat ben limitada.

L'explicació de la derrota de les posicions més proteccionistes l'hem d'anar a cercar en la immensa capacitat de fer lobby que tenen les grans empreses interessades a perllongar l'era de les energies brutes. La poderosa maquinària de fer pressió política de les indústries petroliera i del transport (i de tota la indústria en general, ja que tota pateix del mal de la dependència dels combustibles fòssils) ha preparat minuciosament la cimera de la Haia. Entitats com la Cambra Internacional de Comerç (ICC), l'European Roundtable of Industrialists (ERT), el World Business Council on Sustainable Development (WBCSD) o el Transatlantic Business Dialogue (TABD), entre d'altres, han emès informes, han fet contactes i han fet circular la seva ideologia. Sense abandonar del tot la línia argumental anterior (la que nega el canvi climàtic), han optat per una opció d'aspecte més civilitzat: el mercat es farà càrrec del problema i el solucionarà. Per això només és necessari fer les regles del joc a la seva mesura. Aquest, i no altre, és el rerefons dels «forats» del Protocol de Kyoto. Com sempre, han tengut en la primera i única superpotència del planeta un gran aliat i, com sempre, han guanyat. Les negociacions continuen d'aquí a uns mesos: les coses només seran diferents si la ciutadania també defensa els seus interessos, els del planeta, els dels desafavorits i els de les generacions futures.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris