algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
15°

Endeutament i autonomia

Ja fa temps que venim repetint que sense autonomia financera no existeix una vertadera autonomia política. Es parla molt de l'ecotaxa, però molt poc de la seva raó de ser, que no és una altra que l'injust finançament del nostre autogovern. El Govern central, des de l'època del PSOE i de manera desacomplexada a l'època de la perniciosa majoria absoluta del PP, té com una de les seves estratègies bàsiques l'asfíxia econòmica de les hisendes públiques de les autonomies. No existeix corresponsabilitat fiscal, ni res que se li assembli. Els doblers els continua recaptant Madrid, allà els controlen i els gasten com volen, i el que és més important, on volen. Per les Illes Balears petites engrunes que diu la cançó dels Pets. Tant hi fa que aquesta situació perjudiqui seriosament la nostra indústria turística i resti competitivitat al nostre paquet vacacional, tant hi fa que el nostre país s'estigui descapitalitzant financerament i s'estigui arruïnant territorialment. I davant aquesta trista i lamentable situació, no només resulta que els mateixos hotelers que sempre han donat suport als conservadors espanyolistes reafirmen la seva filiació, sinó que a més el de les xapes, el dels testicles i tota la colla, pretenen tirar endavant una llei que impossibiliti o limiti l'endeutament de les nacionalitats i regions que conformen l'estat. Perquè clar, davant la manca de recursos per fer front a les inversions imprescindibles, alguns governs varen decidir acudir a l'endeutament com única font per fer front a la construcció d'aquestes infraestructures inajornables. Doncs bé, ara es tracta que ni amb endeutament es puguin posar en marxa polítiques pròpies amb cara i ulls. La conclusió és molt senzilla, ni us donarem un duro, ni deixarem que vos deixi un duro un banc. Fotuts i banyuts. Això és un atac directe a les autonomies i a la constitució. No pot ser que se'ns reconegui la potestat d'autogestionar tota una sèrie de temes, per acte seguit fer impossible aquesta gestió per manca de billets. I és relativament fàcil responsabilitzar els polítics de la situació, o pitjor encara, veure aquesta qüestió com una discussió partidista. El cert però, és que els més perjudicats per la present redistribució fiscal són els ciutadans, és la nostra qualitat de vida i el nostre benestar qui pateix les conseqüències de tot plegat. No és únicament una agressió al Govern de les Illes Balears, és, sobretot, una agressió als ciutadans de les Illes Balears. El model autonòmic viu un moment de clar retrocés, l'ocupació del poder per part dels sectors més ultres, tradicionalment en contra de la diversitat de l'estat, és un perill greu pel procés iniciat l'any 1978. És el retorn a l'etapa anterior. Retallar el poder financer és retallar l'autonomia, és fomentar el greuge comparatiu i la dependència sucursalista. No es pot consentir la ingerència constant en el nostre marc competencial. El problema és de mentalitat; per alguns, tot això de les autonomies no és més que una descentralització administrativa, i com a tal, evidentment tutelable i limitable pel parlament central; per uns altres, això de l'autonomia és un intent, per ara no reeixit, d'encarar la plurinacionalitat de l'estat, no hi ha possibilitat d'imposar limitacions, sinó l'obligació del respecte institucional, de respectar el marc competencial de cada subjecte, reconeixent la lliure determinació de cada subjecte en el seu àmbit, cridant al pacte per coordinar les polítiques que així ho hagin de menester. Darrere el dèficit zero no hi ha la convergència europea, igualment com darrere les privatitzacions no hi ha la liberalització dels mercats, darrere això hi ha un plantejament partidista i ideològic que coincideix en el fons amb l'estat borbònic i l'intent uniformitzador de l'estat que d'aquest es va derivar. El que em preocupa és que sembla com si a la població, a la gent, tant els enfotés que no puguem tenir escoles de primera categoria, o que puguem resoldre els nostres desequilibris hídrics o de carreteres, o de cohesió social, o tantes altres coses. Trista condició la de qui ignora la seva malaltia, perquè dificílment es podrà guarir.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris