muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Bravo Caprabo!

Fa uns dies hi va haver una moguda internauta impulsada per l'Associació per la Promoció del Transport Públic de Barcelona en contra d'una campanya publicitària que plantejava l'ús del transport públic com de segona categoria i promocionava l'ús del cotxe particular a Catalunya, les Balears i altres indrets. Davant de les crítiques sorgides pel fet que el canvi climàtic per a molts especialistes és el principal problema al qual s'haurà d'enfrontar l'home en el futur i el cotxe n'és un dels principals causants, la cadena de supermercats Caprabo ha decidit retirar la campanya. Rectificar és de savis i aquí Caprabo ha estat bé, molt bé. Enhorabona. Aquest fet demostra què en som d'importants els consumidors per aquells que volen que deixem els nostres doblers en els seus negocis. Les grans empreses gasten milers de milions a aconseguir tenir bona imatge i una patinada se pot carregar la feina d'anys. Que els ho preguntin als criadors de pollastres belgues o, per què anar tan lluny? als criadors de vedelles d'aquí. El consum de carn d'aquest animal ha caigut un 50%. Es parla de les vaques boges com la punta de l'iceberg. Aquests dies, arran de la quantitat de tinta que corre sobre aquest tema, hem sabut barbaritats com ara que la merda seca provinent de depuradores o olis reciclats de restaurant podien arribar a formar part del pinso que mengen aquests animals. També s'han criticat les condicions de vida d'aquest bestiar i la manera en què són tractats a l'hora de morir. És per tot això, diuen, que ha augmentat el consum de porc i de pollastre. I és aquí on demostram que, com a consumidors, encara ens queda molt per aprendre: que no ho veu la gent que als porcs i els pollastres se'ls dóna el mateix tracte i aliment que a les vaques? Sembla que pel que fa a l'aliment el mes de gener canviaran les coses, però pel que fa al tracte em tem que la cosa continuarà. En la majoria dels casos els animals de granja no són tractats com éssers vius sinó com una part més d'una gran cadena de producció industrial (encara es poden veure vaques pasturant, però és una estampa un tant virtual per intentar vendre el producte). Si els grans empresaris no tenen el més mínim respecte pels treballadors i treballadores humans, què els pot passar als pobres animals que puguin passar per les seves mans. La prova més palpable de com és la seva mentalitat la vàrem tenir amb la proposta feta pel Círculo de Empresarios demanant que les dones es pagassin les baixes per maternitat. Van llençar el globus sonda per veure si la societat d'aquest país també estava adormida amb aquest tema, com amb tants altres, i es van adonar que no (menció d'honor per a la resposta de Julia Otero a TV3). Els del Círculo van haver de fer un desmentit i un ridícul a l'altura d'en Coñete. Sort que hi va haver resposta per part de polítics, periodistes... però com és que no hi ha un rebot d'aquests cada dia? Per què encara s'acomiaden dones per haver-se quedat prenyades? Com és que som el país d'Europa amb la natalitat més baixa? Per què tenir un fill costa tants de doblers? Per què hi ha tan poques guarderies públiques i són tan cares? L'Estat espanyol tan sols dóna 50.000 pessetes d'ajut pel segon fill i a Catalunya s'estan plantejant fer-ho ja amb el primer. Una minúcia si tenim en compte que Caprabo tot solet des de fa anys regala una panera amb productes de primera necessitat pels nadons o que a Alemanya es reben unes 22.500 pessetes cada mes per fill fins que el teu bebé arriba a tenir un sou de 65.000 pessetes. Segurament, ni tant ni tan poc. Vivim en el somni perenne de la majoria desorganitzada. Mentre una part, la gran majoria, està desinformada patint la síndrome Tamara Infanta Rociito, l'altra per ventura té prou informació, massa i tot, però tampoc no li serveix per moure gaire cosa. El dia que sapiguem utilitzar el poder que tenim en conjunt com a consumidors per ventura tendrem una societat més justa amb els humans i els animals. I mentre això arriba, anam sobrevivint entre indults papals i passejades militars en aquesta democràcia descafeïnada on el diàleg és una trampa i la constitució un tótem intocable. De cop, una crisi ens desperta una estona i ens tornam a adormir. En el somni, el tren de la Universitat de les Illes Balears viatja cap al no res ofegat per una carretera de quatre carrils. Per quan l'Associació per a la Promoció del Transport Públic de les Balears?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris