nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

50è o 60è aniversari, com quedam?

Ahir, en aquesta mateixa secció de cartes al director, el jove Pere Coves i Vicenç, manifestava «la més profunda sorpresa i indignació, pel contingut de la secció «Els Angelots d'en Pla» i, en haver manifestat aqueixes dues formidables sensacions "indignació i sorpresa" demanava, «en nom de la comunitat educativa de l'Institut de Felanitx, que el periodista Pla, una vegada comprovada la certesa de les meves afirmacions, i per tant la falsedat de les seves, es disculpi i rectifiqui públicament...». Mai, durant els quaranta anys que ja fa que els meus escrits rodolen pel món, he deixat de rectificar o de reconèixer les meves errades, quan s'ha demostrat que no era ver "o que era fals" el que jo havia publicat. Tampoc avui vull deixar de rectificar públicament les meves equivocacions, si, al dibuix i a l'article que vaig publicar aquí, dia 16 de novembre d'enguany, referent a l'Institut de Felanitx, hi ha cap afirmació que sigui falsa i que, per tant, demostri la veritat de les afirmacions del senyor Coves i Vicenç. De cabotades, n'he sentides moltes, però, com aqueixes que diu aquest senyor, assessorat Déu sap per quines forces noves de la política nacional, no n'havia sentida cap. Sobretot, quan ens adoctrina sobre el desprestigi i sobre les polèmiques inútils i estèrils. Sobretot, quan ens dóna peu a l'humor de cada dia, tot dient que han celebrat «els 60 anys de presència ininterrompuda del centre d'ensenyament secundari a la nostra localitat», quan, a totes les publicacions (vegeu crònica d'en Sastre, Ddb, pàgina 16, del 15-11-2000, entre d'altres) on s'ha parlat de l'efemèride, es diu textualment que es tracta del «50è aniversari». No deixa de ser una «felanitxerada» sublim això de celebrar els 60 anys, quan només n'has fet 50. Idò!

En Coves, crec jo, volia rebatre un article del col·lectiu Felanitx per la República i m'ha dedicat a mi la seva epístola moral, amb profunda sorpresa i indignació, com si ell fos el rector Mora del 36. Pensa!

El que no sap el meu paisà "o si ho sap, ho amaga" és que aqueix article que dic, alhora que es publicava el setmanari Felanitx, moria "Déu sap per quin motiu" a la paperera del periodista que el va rebre, fa dues setmanes llargues, per publicar-lo a la secció de Cartes al Director. Aqueix fet, ara que ho dic, no em causa cap indignació ni cap sorpresa. Cap indignació, perquè ja fa estona que em fan riure les conspiracions i cap sorpresa, perquè ja fa estona que sé quines són les intencions de determinats individus quan envesteixen periòdicament contra la meva persona. A reveure!

Joan Pla

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris