Hi ha institucions encaparrotades a demostrar que és cert que van molt per darrere de la societat. Entre elles es troba la UNICEF, que ahir presentà a Palma la campanya «Educa, no peguis», quan, en consonància amb els paidocràtics temps que corren, «Deixa fer el professor, no li disparis» hauria resultat molt més adequada. En un institut de Palma, que no és una excepció, han hagut de contratar els serveis de guàrdies de seguretat. Ara es queixen, i amb raó, que els canvien el «segurata» cada dia, de forma que no hi ha manera que arribi a conèixer el personal del centre. La persona que m'ho contà estava dolguda perquè no podia fer entendre als seus alumnes tot això de la igualtat d'oportunitats. Trobava que no podia ser un cínic, però que tampoc no podia deixar d'explicar un dret fonamental, proclamat en la mateixa Constitució que tothom defensa tan histèricament. A la mateixa taula, una altra persona defensava que el seu institut garantia la igualtat d'oportunitats amb l'argument que «alguns al·lots han arribat a la Universitat». Mentre, la seva esposa, una senyora que té molt de sentit comú i que se'l mirava de cua d'ull, ens comunicava que havien decidit matricular la nina a la privada. No estranya el descrèdit de la política si les milionades de doblers públics que se gasten les administracions no tenen una repercusió pràctica en àmbits tan essencials.