nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

«On és el PP?»

El diputat del PP Joan Huguet ha enregistrat en el Parlament unes preguntes dirigides al president Antich i al vicepresident Sampol, en relació a la crisi que entre PSIB i PSM ha esclatat. Les preguntes són fetes amb ironia, que és un recurs molt utilitzat per Huguet, i li sol sortir bé, a vegades.

És d'agrair, aquest ús intel·ligent de la disputa dialèctica en seu parlamentària, sobretot si se compara amb altres intervinents més aspres, però el que se deuen demanar els 160.000 votants del PP a les eleccions del 13 de juny de 1999 és si l'únic que mereixen per part dels seus representants és aquest ús que fan dels escons, com si fossin un instrument de divertiment cortesà. És que el PP no té més recursos que els dialèctics?

Ja sabem que González Ortea els domina com ningú, però amb això no basta. Ja sabem, també, de la capacitat irònica d'Huguet. I coneixem la duresa de la qual pot arribar a fer gala Joan Flaquer. O de les autèntiques i passionals intervencions del defenestrat Jaume Font. Però, i el PP en el seu conjunt, com a partit, on és? Què fa? El Govern que se formà en contra seva està passant pel moment més delicat de la seva curta existència. Si el PP de veres exercís l'oposició, ara seria el moment de demostrar què val, de què és capaç. I això no se demostra delegant la pressió contra el Govern en les associacions afins, tipus Foment del PP-Hoteler, o fent intervencions parlamentàries amb més o manco gràcia. Se demostra el que se val, als seus votants i en general a tota la societat, essent capaç de transmetre la idea que s'és una alternativa de Govern, de la qual cosa en solen fer gala els del PP. Segur, que ho són? Que ho demostrin. I només hi ha una manera. Presentant una moció de censura (per a la qual tenen diputats de sobra) que tendria, com a mínim, la virtut, des del punt de vista dels interessos conservadors, d'escenificar (amb la segura amplificació mediàtica que tendria l'esdeveniment) allò que tant diuen i tan poc demostren: que el Govern és un desastre, que no funciona, etc., etc. El moment és l'adequat i possiblement no n'hi hagi cap altre de millor en el que resta de legislatura. És vera, però, que per presentar una moció de censura se requereix, primer, voluntat; segon, convicció; i, tercer, coratge.

Perquè pot ser perfectament (en aquest cas és probable, encara que no del tot segur) que la moció se perdi, i que fins i tot aquell al qual se pretén censurar, en surti reforçat. És un risc. Però si s'està a l'oposició s'han de saber assumir riscs. Té, el PP, la voluntat, la convicció i el coratge suficient? No, perquè està en mans d'un visionari que se passeja per Madrid en cotxe oficial, a qui li importa un rave el que passi amb el PP balear mentre li servesqui com a instrument de les seves dèries personals. El més trist, per als votants conservadors, és que tampoc cap dels presumptes aspirants a dirigents del PP no tenen ni la voluntat, ni la convicció ni molt manco el coratge per defensar els interessos dels seus votants, i s'estimen més seguir, a canvi dels generosos sous de dedicació exclusiva per no fer d'oposició, essent els simples executors autòmats de les fòbies del senyor ministre. Per molta d'ironia i capacitat dialèctica que vulguin demostrar, el cert i segur és que el PP balear s'està convertint en l'únic element que dóna la mínima consistència al Govern per aguantar fins el 2003.

Paradoxal i patètic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris