nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

L'ensenyança de Taltavull, en el record

Avui visita Menorca l'ambaixador alemany a Espanya, Joachim Bitterlich. El record històric d'un maonès ben estimable ho motiva: la de Joan Francesc Taltavull Galens (1861-1931). Aquests dies s'ha complit el centenari del nomenament de Taltavull com a cònsol de la nació teutona, i, és clar, les autoritats menorquines i alemanyes ho volen ara commemorar. Crec que fan bé, que els assisteixen raons sobreres.

La figura de Taltavull, tot i l'escassa perdurabilitat de què gaudeix a les pàgines de la història local menorquina, paga la pena de fer-la rebrotar, ni que sigui en el cau fugisser d'un aniversari passavolant com el que ens ocupa. I dic que paga la pena de recordar-se'n, perquè si el seu tarannà social, polític i cívic hagués estat general entre els espanyols del tombant de segle, no hauríem hagut de patir la vergonya històrica de fracturar-nos a sang i foc fins a límits moralment bèsties. Alhora, no hauríem perdut el tren de la història europea (la història de democràcia i progrés) que tants traumes severs ens ha infligit en el curs de tota la contemporaneïtat.

És clar que Taltavull, considerat individualment, no hauria pogut actuar d'element de salvació d'un problema tan inextricable i enfollit com el de les dues Espanyes. No és pas açò el que pretenc d'apuntar. Simplement crec que la seva manera de pensar, i la seva forma de projectar-se socialment, si haguessin estat un patró comú, probablement no hauríem patit els terribles ensurts històrics que fiten el nostre segle XX, marcit per les guerres fratricides, les dictadures i una república sectària.

Taltavull havia estat l'hereu d'un navilier maonès riquíssim, fundador de la primera companyia marítima de transport regular de mercaderies i passatgers, entre molts d'altres negocis i interessos bancaris. I malgrat el que puguem pensar d'antuvi, l'educació familiar va ser sempre liberal "vull dir contrària a les tendències monàrquiques conservadores. A Menorca, dins la segona meitat del XIX, havia sorgit una poderosa i dinàmica burgesia mercantil. Fou la burgesia que féu la Revolució de Setembre, que havia adoptat postures progressistes, amant del lliure albir i el lliurecanvisme, i notòriament contrària al domini social de l'Església "i en general de les estructures fossilitzades d'olor d'Ancien Regime. Idò bé, format en aquest ambient, Taltavull acabaria representant postures de conciliació aleshores inimaginables. Havent-se mantingut sempre al costat dels liberals, del progrés i d'un activisme enorme en matèria de protecció social de les classes oprimides, va demostrar simultàniament que tot plegat no estava barallat amb la condició de catòlic practicant. Taltavull volgué concebre una societat reconciliada, en lloc de sotmesa a la tirania de les faccions estanques. Cregué en la tolerància, perquè aspirava a rompre les etiquetes que sovint separen o condemnen a una forma o altra de gueto. Fou, en definitiva, un exemple viu i pràctic d'una ensenyança que ens ha costat (a més dels morts i les llàgrimes) molts anys de submissió i de retrocés moral, açò és, que les societats modernes i pacífiques cal que siguin tolerants. Que liberalisme i confessionalitat no són antitètics. Que progrés polític i material no són enemics de la religió; o que la religió no és l'aixopluc indefectible dels poderosos ni defensora dels privilegis ominosos. Taltavull cregué en les formes positives de la col·laboració social. I així, estigué en la creació de l'Ateneu (exemple de pensament laic) però també de l'Adoració Nocturna, d'entitats ramaderes, del moviment escolta, de societats recreatives nàutiques o de protecció social. Un home, a més, que féu política i economia i una impressionant activitat consular, per arribar a la conclusió fàcil i civilitzada que cap idea no mereix la mort d'altri.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris