Una setmana després de la «no crisi» del Govern Antich, ja s'han pogut veure signes de recuperació per part d'un Consolat que semblava caminar amb la llengua treta. Primer va ser el conseller Ferrer qui presentà el projecte definitiu de reforma de la carretera de la UIB, i després va ser la consellera Ramon qui, amb un duríssim atac contra Gesa, també recuperà el protagonisme que havia perdut en els darrers mesos. Però hi ha una diferència fonamental entre les actuacios d'aquests dos consellers en els darrers dies i les dubitatives intervencions d'abans: el president Antich es trobava al seu costat i els donava tot el suport i padrinatge. I aquí és on rau el fons d'aquesta «no crisi». Antich ha entès que si dos dels seus consellers socialistes no tenen, per molta feina que facin, capacitat per treure endavant o fer atractius els seus projectes, és responsabilitat del president oferir-los l'empenta necessària. En política la destitució sovint és sinòmim de terratrèmol, sobretot quan estan en joc contrapesos de poder dins el partit que governa. Però hi ha altres fórmules per reconduir una situació difícil, i la més senzilla i efectiva és potenciar les relacions personals, eliminar les distàncies i donar la cara. És així com Antich podrà superar les actuals reticències amb els socialistes menorquins (veritable causa de la impossibilitat de substituir Ferrer) i també aconseguir que Misericòrdia Ramon converteixi el departament d'Energia i Innovació Tecnològica en un dels més il·lusionants. Perquè per sobre de tensions, malentesos i lluites subterrànies un sol fet és inqüestionable: el motor d'aquest Govern nom Francesc Antich. I el futur del país passa ara mateix per aquest motor. I tota la resta són, en el fons, qüestions accessòries.