algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Indults

Una de les primeres mesures que sol prendre el primer govern democràtic que surt elegit a qualsevol país després de sortir d'un règim dictatorial sol ser indultar els presos polítics. Així es va fer a Espanya després de la mort de Franco i així s'ha fet gairebé pertot. Es pot considerar aquesta una mesura de restabliment de la justícia per a uns presos que varen ser jutjats, o ni això, sense prou garanties o sota una legislació que penalitzava l'exercici dels drets més elementals de les persones. Aquesta excarceració massiva, anomenada amnistia, s'ha d'entendre, per tant com l'única opció possible per rectificar unes accions que al seu moment varen ser, possiblement legals, però no justes.

Una altra situació que pot ser susceptible d'aplicació de l'indult és aquella de qualcú que ha estat condemnat per una llei democràtica, però que pena unes conductes o fets que la societat ja no veu com a delictives, malgrat que la legislació, que sempre va un poc endarrerida, encara no s'hagi adaptat al sentir majoritari. Aquest podria ser, per exemple, el cas de la insubmissió o de l'eutanàsia.

Un tercer grup de condemnats que es podrien beneficiar d'aquesta mesura serien aquells que han canviat radicalment des que varen cometre el delicte i es trobin ja totalment rehabilitats en el moment que els toqui entrar a la presó. Hi ha hagut individus que han hagut d'esperar molt a ser jutjats i, quan ho han estat, pel seu propi compte, o amb l'ajuda de terceres persones ja han refet la seva vida i es troben totalment inserits dins la societat. És clar que aquest cas podria ser directament contemplat per la llei, i no haver de recórrer a l'indult per solucionar la situació d'aquestes persones.

El que no em cap dins el cap és que es pugui indultar gent que no se trobi en cap dels supòsits anteriors. Si qualcú ha estat condemnat per un tribunal independent que li ha garantit totes les possibilitats de defensa, sota unes lleis justes i democràtiques consensuades al si de la societat dins la qual viu i, a més a més, no demostra penediment ni rehabilitació i, en algun cas, ni tan sols reconeix les seves faltes, crec que no hi ha lloc per a l'indult.

Els estats de dret se fonamenten, entre d'altres, en la separació dels tres poders i molt especialment, del judicial respecte dels altres dos. L'indult és una ingerència de l'executiu en el judicial, per la qual cosa s'ha d'aplicar amb molt de compte i, sobretot, amb el consens entre ambdós poders.

Quan el motiu fonamental de l'indult no és cap dels exposats, sinó que és que som al darrer any del mil·lenni, o que la Santa Seu demana clemència perquè ha decretat un jubileu o que està a punt de complir-se el vint-i-dosè aniversari de la Constitució, estam, precisament, incomplint l'esperit d'aquesta quan diu que tots els ciutadans són iguals davant la llei. Quina igualtat hi ha hagut entre un delinqüent que ha estat indultat per aquests motius i un altre que cometrà el mateix delicte dia u de gener del dos mil u o un que el va cometre fa quinze anys i ja ha complit tota la condemma? No es pot, des del meu punt de vista, banalitzar la figura de l'indult i emprar-lo d'una forma tan poc objectiva com la que hem pogut veure aquests dies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris