algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Les evidències de les treves

La setmana passada, al Canal 33, vaig escoltar Txema Montero dialogant amb una dirigent del PP català "lament no recordar-ne el nom" i amb Narcís Serra. L'exdirigent d'Herri Batasuna, que ara porta un look d'allò més tecnocràtic, explicava que, entre d'altres coses, la treva d'ETA havia servit per palesar les profundes diferències existents entre els partits democràtics del País Basc. L'amenaça terrorista havia camuflat les divergències entre el PNB i el PSOE, el PSOE i el PP, el PP i EA, EA i el PNB i així successivament en totes les combinacions possibles, incloses les de repetició, perquè n'hi havia, per exemple, del PNB amb el PNB i del PSOE amb el PSOE. Els mesos durant els quals ETA no matà, els partits tornaren a ser el que eren, expressions de maneres molt allunyades de pensar. Sé que la comparació és exagerada "«desafortunada», seria millor", però la dissertació de Txema Montero em féu pensar en la situació política a les Balears. A la primera que el Partit Popular desapareix del mapa com una alternativa real i immediata de poder, les organitzacions del Pacte de Progrés recobren tots els gens egoistes que havien perdut en altres temps. El projecte del 1999 vola pels aires i tenim conselleries que fan feina, bona feina, fins i tot, algunes. No obstant això, comencen a estar més preocupats per com rendibilitzaran el seu pas pel Govern que en si el Pacte és una opció que mereix repetir-se. En els moments de frenesí sembla que no els importa tan sols tornar a l'oposició. I el PP no sempre serà fort per salvar-los. Atès que cap d'ells no és una alternativa per si tot sol i que el PP no va de frontisses, farien molt bé a acostumar-se a viure sense els conservadors, com els EUA s'han hagut d'avesar a ser primera potència sense la Unió Soviètica. Per això, per no arribar al 2003 més separats que no ho estaven el 1999, és necessari un projecte compartit per vendre a la ciutadania. A cada un d'ells, per separat, només els votaran els convençuts amb una fe de carboner. Per tant, les «pilleries» no tenen gens de sentit. I al PP també li vendria bé espavilar. Si és cert que la seva invisibilitat propicia el guirigall a l'esquerra, no és menys cert que, combinada amb el «barullo» progressista, només contribueix a fer créixer l'autèntic rival electoral dels dos blocs, que no és un altre que Unió Mallorquina. Del seu pa, en faran sopes i na Munar, del de tots.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris