nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

L'aigua i el llot. La gestió i la il·lusió

Fa un any vaig escriure un article que es titulava «Per l'any 2000, el mulet». El context polític era molt semblant a l'actual: desencís per part dels fans del Pacte de Progrés. Vaig contar una història que em serví de paràbola; la d'un amic meu que tenia una egua de trot amb la qual s'havia fet la il·lusió de guanyar el GP d'Amèrica i que a l'hora d'estrènyer no acabava de donar resultat. Un home, savi i assenyat, li va recomanar que per ventura allò que caldria, per equilibrar l'animal, era fer"li fer un mulet. Podeu comptar que per al meu amic el glop fou una mica agre ja que, com a molt, hauria volgut per «gendre» la llavor d'un estufat semental i no que sollàs els lloms de la seva estimada un vulgar hereu de l'ase tinyós de la cua pelada, com digué A. Turmeda. Però si poc dolç era aquest glop molt més poc ho era veure que la seva perla havia d'eixarrancar"se les entranyes per donar vida a una criatura borda que com a molt podria guanyar"se les garrofes deixant"se fotografiar, per fires i firons, al costat de Jaume Matas.

Vaig fer vots perquè el 2000 es produís aquest mal glop i que l'any que ara entrarem sigui el de treballar tots plegats per recobrar aquesta il·lusió perduda. No és que em vulgui atorgar el paper de profeta però sembla que aquestes setmanes darreres hem assistit al dolorós part del mulet. I val a dir, que potser la criatura ens ha sortit més esguerrada del que fèiem comptes! Com els embarassos, hi ha situacions que arriba un moment que no es poden dissimular i trenquen aigües. Però no estic per insistir massa en el tema, ni per furgar dins la ferida. De totes maneres, com sovint sol passar en situacions pressentides com a crítiques, tot sembla més negre del que no és, tot sembla més insuperable del que no és i per ventura detalls amb poca importància o amb molta "tot depèn de com es mirin i qui els miri" però al cap i a la fi insubstancials esdevenen cims insuperables. Tots ho hem experimentat en situacions molt quotidianes: si tens un d'aquests dies en què t'has aixecat amb el peu esquerre, una sonada de clàxon d'un conductor impacient et sembla quasi com un atemptat contra la dignitat universal; en altres ocasions, en canvi, te'n rius de la poca serenor de l'impacient.

He dit que no estava per furgar dins la ferida "tanmateix no en traurem massa trellat", sinó, per ventura, per mostrar vies, foradins, retxilleres que ens facin colombrar una mica d'optimisme, o com a mínim perquè ens adonem que no tot és tan negre com ho pressentim. Perquè em preocupa una mica que es menystengui la gestió, bona en línies generals, al meu parer i al d'altres, de les diferents conselleries del Govern. Sembla que això no es valora prou. Ser un bon gestor, que vol dir ser un bon administrador dels diners de tothom, sembla que és un tecnocratisme eixorc i no és un dels objectius bàsics de tota acció de govern. Com si els governs anteriors ja ho haguessin estat, uns bons gestors! Podríem treure, a l'atzar, una multitud d'exemples: si es confirma que les grans superfícies només podran obrir quatre diumenges i mig a l'any. No és això un gran avenç respecte de la liberalització total d'horaris, tan contestada, que propugna el PP? I com aquests molt més en tots els àmbits: educació, política lingüística, etc.

Acabaré amb una altra metàfora. Tots convendreu amb mi que no hi ha res millor per a la set que l'aigua de cisterna, de pluja. A les cisternes, per molt esment que hi poseu, sempre hi entra amb l'aigua una mica de brutoreta que es va dipositant al cul de la cisterna. Els entesos saben que per beure la millor aigua, a més de poalejar"la sovint, cal no fregar amb el poal per terra. Si la cisterna és més de mitja, entossudir"se a fregar el poal pel cul és un acte quasi masoquista, és voler enterbolir tota l'aigua de la cisterna i lamentar"se inútilment perquè tots sabem que el plaer de beure aigua de cisterna comporta la servitud de saber que al cul hi ha el pòsit inevitable del mig ditet de llot.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris