nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Zapatero

A Zapatero, com a Aznar, no li calen munyegotes. Tots dos són paròdies de polítics. Com si haguessin anat a la mateixa escola —Aznar va suspendre en simpatia—, s'escolten massa, són massa greus. El secretari general del PSOE és un polític de laboratori, amb gestos made in Dale Carnegie d'executiu de multinacional. Novato, perquè sembla com si encara no hagués interioritzat el moviment dels braços, de les mans i els gestos facials. Com si fos tot impostat. Seria més greu que impostàs també els continguts, però encara és massa d'hora per analitzar-lo.

L'apassionament és ja una assignatura de lliure configuració pels líders de l'«esquerra», han assumit la grisor del gestor tecnòcrata com una condició sine qua non per liderar un catch-all-party.

La cafeïna és contraproduent, el sucre no l'assimila tota l'audiència de la mateixa manera. La cultura del ligth s'imposa fins i tot en els caps polítics. Per això la manca de passió l'han de compensar amb gestos com si fossin apassionats.

Zapatero sap que tard o d'hora arribarà a la Moncloa. No li fan falta focs d'artifici. És més: una posada en escena autèntica o efectista podria alentir l'ascens al poder. Podria, fins i tot, deixar-lo fora de la cursa, i això no és bo per a les ànsies de consolidar l'Estat bipartidista i alternant que uneixen el PP i el PSOE, partits units també pel mateix nacionalisme. A Zapatero ja li va bé; a Aznar ja li va bé. Tot i la diferència de programes, de formacions polítiques i de tarannà personal, són clònics fins que Zapatero no demostri el contrari. Sembla que l'única alegria que donarà a l'electorat serà quan tregui Aznar del poder, tal com va fer l'actual president amb González. És inevitable. Llavors haurem de veure si tota la voluntat de consens i d'estadista conseqüent que vernissen el líder socialista són reals. Si el consens i el diàleg, com els gestos, no són també Dale Carnegie.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris