muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Batre ferro fred

Ja fa 25 anys que morí el dictador. Ara, quan escric això mateix, pens que el personatge no es mereix que gasti amb ell ni un mil·límetre de mina d'aquest llapis. Ho faré però d'un conco meu que ell va fer matar el 38. Tenia 26 anys quan va morir de «parada cardíaca». Li deien Macià Meca Andreu i dia 15 de maig del 36 s'havia casat amb Margalida Ferrer Torres, germana de la meva mare. Poc manco d'un mes després d'haver matrimoniat amb la meva tia Margalida, va tornar a la feina de fogoner "ja sabeu, allò de: uuup!, palades de carbó a les calderes, uuup!" al vaixell J.J. Síster, un carregador de mercaderies que feia la línia Ciutat"Barcelona. En una d'aquestes, un 18 de juliol del 36, un esbart de militars posseïdors de la veritat absoluta es sublevaren contra el legítim govern de la República. El J.J. Síster en aquell moment era a la Barcelona que resistí la primera andanada. Militaritzaren el vaixell, li posaren un canó a la proa, i, venga, a patrullar el Mediterrani com si fos un cuirassat. Amb el resultat que, poc temps després, dins la mar gran, un vaixell «nacional» els divisà i els va fer prendre camí del port de Palma. Tota la tripulació va ser jutjada per traïció a la pàtria i condemnada a mort, després d'aquelles paròdies de judicis que feien aleshores, els tancaren a Can Mir, un magatzem de fustes, que els feixistes li deien eufemísticament: «Prisión de las estaciones».

La matinada del 8 de març del 38 l'afusellaren als murs de ponent del cementiri de Ciutat, a les sis del matí, juntament amb una bona guarda de companys seus d'infortuni. He tengut a les mans les seves manuscrites darreres voluntats i una carta a la seva esposa. Malgrat que són d'un dramatisme fort, malgrat l'evidència de la deixalla d'alguna llàgrima del conco, pens que és la meva obligació fer"vos"ne part. Són aquestes: «Últimas voluntades: Palma dia 8 de marzo 1938. 2 h." El que suscribe Matias Meca Andreu de 26 años de edad natural de Palma de Mallorca, casado con Margarita Ferrer Torres, dispone por el presente documento que su última voluntad es de que todo el mobiliario que existe en la casa situada en la calle de Àngel Guimerà" 44, bajos, derecha, y que es de su propiedad le sea entregado a su esposa. Dispone también que se entregue a su esposa todas las ropas, utensilios i demás efectos que se encuentren en la casa citada. Dispone que un aparato de radio y también ropas, (800) ochocientas pesetas en metálico que se encuentran en su poder, así como también los citados efectos de un primo del que suscribe que vive en Barcelona, calle Nueva de la Rambla, número 155, piso 1º 2ª. Y que se llama Clemente Meca, natural de Mazarrón província de Murcia. Dispone también que a su esposa, Margarita Ferrer Torres se le entreguen todas las cantidades, sueldos, haberes y devengos que me corresponden percibir de la Compañía Transmediterránea por mis servicios prestados a la misma. Declaro que esta es mi última voluntad, que deseo se cumpla conforme a lo dispuesto por mi en el presente documento que firmo y rubrico. Matías Meca Andreu».

Darrera carta a la seva esposa: «A mi querida esposa Margarita Ferrer Torres, Palma 7"3"38." Apreciada esposa, en los últimos momentos de mi vida te escribo esta angustiosa carta, que para ti lo será más que para mi, y para que veas mi tranquilidad te escribo con estas letras que tu tanto me pedías "tot majúscules". Es por lo buena que has sido conmigo. He sido el hombre más feliz de este mundo. Solo te pido que seas siempre una hija para mi madre y aquí me despido de nuestros queridos padres, hermanos, Gabriel, Bartolomé, Maria, Magdalena, Antonia, Juana, primos y sobrinitas y demás familia. Y tú recibes un eterno abrazo y besos de tu esposo Matias Meca Andreu».

M'he quedat com a més descansat quan he acabat de contar"vos això. La meva mare guarda un flabiolet de canya i un anell de fusta fets per ell a la presó de Can Mir. No el vaig conèixer per mor de Franco. Em sap greu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris