Ara que acaben de complir-se 25 anys de la fi de la dictadura i de l'inici de la transició democràtica, és adient recordar la brutal repressió que el règim franquista desfermà des dels seus inicis. Les xifres, després d'anys d'estudis rigurosos són aclaridores: 130.000 afusellats durant i després de la guerra, 300.000 presos i 450.000 exiliats, persones que el seu únic «delicte» fou ser progressistes. A més a més, van esser innombrables les depuracions de funcionaris i professionals. A la negació de les llibertats i dels drets civils, es va sumar una visió de la història construïda a partir de l'exaltació dels «valors patriòtics» i l'enfrontament maniqueista entre els espanyols. Una de les comunitats que amb més crueltat va sofrir la repressió fou Andalusia. Tan sols el nombre d'afusellats a la província de Còrdova fou de 9.500, a Sevilla de 8.000, a Màlaga de 7.000, a Granada de 5.000..., entre aquestes víctimes es trobava Blas Infante (1885-1936), pare de l'andalusisme. En les dècades següents, l'Estat totalitari, amb una evident intencionalitat política, es va servir del cinema pseudofolklorista ambientat a Andalusia per crear determinats estereotips de la imatge espanyola cap a l'exterior, que encara perviuen. Sota la interessada visió d'una Andalusia desproblematitzada, frívola i barrilaira va viure la crua realitat del subdesenvolupament rural i la pobresa, situació que des dels anys 60 trobà en l'emigració una esperança de vida digna. Però, com si no bastàs, a les portes del segle XXI el nacionalisme més ranci s'aferra a exposar amb vehemència això del «colonialisme andalús» que a la seva opinió fou organitzat pel règim, dubtant si varen existir raons de tipus econòmic en el fenomen migratori. Alguns no troben millors arguments per sostenir les seves tesis i cerquen alegrement enemics on no n'hi ha. Sembla que l'empremta maniqueista del franquisme s'ha fixat fort. Fins quan haurem de continuar escoltant aquesta entelèquia? Per què no es tracten amb més respecte els immigrants i s'afronta amb seriositat la qüestió de la integració i la normalització lingüística?