algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Els indults

Després dels indults que ahir aprovà José María Aznar, hem de pensar que, si els seus delictes no haguessin prescrit, els nostres clementíssims governants haurien perdonat també Gabriel Cañellas. D'una atacada Aznar, el cañellicida, ha ressuscitat alguns dels cadàvers que deixà l'afany justicier que tenia quan anava camí de la Moncloa. Per això, és de suposar que l'expresident de les Balears no n'hauria estat una excepció. Sembla ser que la indulgència respon a una petició de sa Santetat el papa, l'antecessor del qual no tingué tant d'èxit quan, fa vint-i-cinc anys, intercedí davant Franco pels darrers condemnats a mort. És que Espanya ara és una democràcia, i, com que a tots els caps d'Executiu que ha tingut aquest país els agrada donar per tancada la Transició, segurament l'home discret de Moncloa troba que ha arribat l'hora de «passar plana». De tota manera, la relació dels indultats és una enumeració caòtica que ofèn la major part de beneficiats. Els insubmissos, el delicte dels quals ha desparegut del codi penal, no es mereixen esser posats al costat de Gómez de Liaño i els de Filesa. «Passar una plana», caram amb José María Aznar i amb la influència que l'Església hi té a sobre. La Santa Seu té un bon motiu per trencar relacions diplomàtiques amb l'Estat espanyol. Atribueixen a la seva intercessió una clemència indignant. No la mateixa que fa un quart de segle dignificà Pau VI. Una definició barroera de democràcia podria ser «règim en el qual qualsevol pot arribar a president i aquest qualsevol pot indultar qualsevol». Ni tan sols a això arriba la decisió d'ahir. Els que surten a la llista de perdonats no són uns qualsevols, com tu i jo.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris